Promocions d’estiu
Moltes viles existeixen en dues dimensions. D’una banda, són espais de convivència i de relació, d’activitat econòmica i de referents simbòlics compartits que les característiques de l’entorn delimiten i la història ha configurat. De l’altra, són la pretesa imatge d’elles mateixes, productes per al consum, que fan de la història, espectacle; de l’entorn, parc temàtic i de l’economia, pura venda. La singularitat, com a factor d’atracció esdevé necessitat i la realitat se subordina a les aparences. El fenomen és fàcilment constatable en poblacions petites. N’hi ha que viuen la seva quotidianitat sense cap atractiu especial per al visitant –potser tampoc els hi fa cap falta– mentre que altres no existeixen més enllà de l’oferta adreçada al turista o una imatge fotogràficament impecable. Evidentment, això són exageracions i, a la pràctica, es produeix, tant en pobles com en ciutats, una combinació entre allò que s’és i allò que es vol mostrar. I que no cal que sigui incompatible.
Però és cert que, per vendre un producte, ajuda –hi ha manuals que diuen que cal– que el venedor estigui ben convençut de les seves qualitats. Igual que, per vendre ciutat, cal que la ciutadania estigui convençuda i participi de la ciutat que es vol oferir. Que, si més no, hi hagi contacte entre la genialitat del disseny i la percepció col·lectiva de la realitat. En cas contrari, les campanyes de promoció esdevenen vol de coloms, i alguna cagarada et cau quan menys t’ho esperes.
Publicat a El Punt, 12/07/2008