Recordant Ferrater al refugi de ca la Sol

«Quan va esclatar la guerra, jo tenia
catorze anys i dos mesos. De moment
no em va fer gaire efecte. El cap m’anava
tot ple d’una altra cosa, que ara encara
jutjo més important. Vaig descobrir
Les Fleurs du Mal, i això volia dir
la poesia, certament, però
hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne
i és la que compta. La revolta? No.
Així en deia aleshores…»

Així comença Gabriel Ferrater, In memoriam, una descripció autobiogràfica dels temps de la revolució i la guerra, farcida d’imatges quasi fotogràfiques, d’una nitidesa colpidora quan parla de personatges i situacions concretes, a cavall entre jocs de fadrins i tràgica violència.

«Vam descobrir les putes i el robar.
Robar, ho hauríem vist. Quant als prostíbuls,
se’ns haurien obert ben aviat
però vam guanyar uns mesos. El primer
bombardeig ens el vam passar al refugi
de ca la Sol, i tots teniem por
que ens hi pleguessin. Molt disminuïts
els pares eren al poder, encara.»

refsol1.jpg

Dimarts hi vaig ser, al refugi de ca la Sol. La casa fa anys que no existeix i fa més anys encara que els gegants no hi fan la tradicional parada per festa major. Eren altres temps. Ara s’hi està bastint un nou edifici i les obres –que l’Ezequiel vigilava com el gat al ratolí–  van deixar al descobert el començament de  l’escala que s’enfonsava dreta cap a sota el carrer de Sant Miquel. Els treballadors de l’empresa constructora –a qui hem d’agrair la seva bon disposició i unes quantes paletades estratègiques d’excavadora– ens hi deixaren entrar, tot preguntant si ens hi pensàvem quedar molta estona.

El refugi, mig obrat, mig encara amb les parets de terra –com tants d’altres–, potser mai no es va acabar de fer com s’havia projectat. S’aguantava, sobretot el tram d’escales, tot i que la galeria principal es troba bastant malmesa. Les restes d’un armari, potser emprat com a farmaciola –era normatiu–, em van recordar les purgacions que, a l’establiment, agafà un company d’en Ferrater.

refsol2.jpg

El carrer de Sant Miquel va patir, amb escreix, els estralls dels bombardeigs de l’aviació italiana, ara fa setanta anys. El refugi s’endinsa cap a l’altre costat de carrer, cap el magatzem de cal Rofes, que fou destruït per les bombes el gener de 1938, però una paret de maons barra el pas.

El refugi –un tast d’història que la prudència aconsellà no perllongar més enllà del necessari per fer algunes fotografies i constatar-ne la mesura de les galeries– quedarà en el record. Com tants d’altres que potser ni arribarem a conèixer.

refsol3.jpg

Reus fou una ciutat durament castigada durant la guerra –la tercera més bombardejada de Catalunya, després de Barcelona i Tarragona– i en molts indrets, dins el nucli urbà  i les rodalies, s’hi van bastir refugis, de major o menor capacitat. Molts estan documentats –amb major o menor exactitud– als plànols que conserva l’Arxiu Municipal, però d’altres ens són perfectament desconeguts. Afortunadament, la conservació de refugis públics com el del Mercadal o el de la Patacada, i alguns de particulars, possibilita amb escreix el coneixement i la divulgació d’aquest tipus de construccions.

refsol4.jpg

Avui, el que quedi del refugi de ca la Sol resta –com altres, en altres indrets– inaccessible en el subsòl del carrer de Sant Miquel. És obvi que no cal conservar-los tots, però sí documentar-los. Amb la feina feta, però, em resta la sensació d’haver gaudit del privilegi, no exempt de risc, d’haver trepitjat encara el lloc històric que un dia anotà el poeta.

Una resposta a “Recordant Ferrater al refugi de ca la Sol”

  1. Té la mà Maria diu:

    Ahir hi vaig passar, ja està tot tapat pel formigó, bona feina feta per valtros, almenys va quedar fotografiat per la posteritat, quan el Museu és quedi Cal Rofes potser seria ideal tornar a obrir-lo per futures visites, no sé. Salut.

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image