Contes
Els contes sempre han explicat històries que entretenien, emocionaven o, fins i tot, feien por, però que, alhora, transmetien valors, ideologies o, simplement, formes de veure el món que avui són clarament qüestionables. El nostre rondallari és ple de noietes submises a la voluntat, no sempre raonada ni raonable, del seu pare o de perills esgarrifosos per a aquells que gosin desafiar l’ordre establert. Les injustícies, si són reconegudes com a tals, només se solucionen per la intervenció d’algun poder superior: la Mare de Déu, la fada bona o, en tot cas, aquell rei just i al servei dels seus súbdits que sembla que només ha existit als contes.
Avui, alhora que revisem les velles narracions, en fem de noves. Contes que expliquen situacions d’una quotidianitat real i que, ara com abans, transmeten valors i idees. Aquest dijous es presentava La Rosita i la seva nina, de Roser Bonet, amb il·lustracions de Marc A. Pérez, un conte editat per la Regidoria de Solidaritat i Cooperació que recorda que no a tot arreu la canalla té tantes joguines com aquí. Una història d’amor d’una nena nicaragüenca per la seva nina i del sacrifici que fa per les necessitats familiars, en un context d’economia agrícola sotmesa a un mercat que controlen «els homes que manen». L’objectiu de sensibilització del conte és prou explícit i necessari. La història acaba bé i la Rosita torna a ser feliç amb la seva nina. Avui, com ahir, però, la realitat no sempre és tan agradosa.
Publicat a El Punt, 28/06/2008