Comentaris a: Botifarres i promiscuació

By: Josep Maria

Josep Maria — Sat, 22 Mar 2008 19:34:12 +0000

M’he permès citar-te en el meu blog i reproduir un fragment del teu post, força interessant, per cert.

By: spalomar

spalomar — Sat, 22 Mar 2008 12:45:51 +0000

Llegeixo a l’edició digital del Punt d’avui que la botifarrada d’ahir va tenir el discret èxit esperat pels organitzadors: “Una iniciativa que algú podria considerar irreverent i fins sacrílega, però que va ser convocada d’una manera lúdica per refermar el caràcter laic de la societat reusenca i catalana del segle XXI. El gir cada vegada més integrista de la cúpula de l’Església catòlica espanyola, les cafrades de la Cope i, en àmbit local, esmerçar recursos a professons i viacrucis mentre que els joves de les barraques de la festa major són foragitats del centre a la perifèria, són factors que han empès la botifarrada de Divendres Sant, expliquen els promotors de l’acte”. El model festiu necessita diàleg, abans no esdevingui conflicte.

A Montsant fa molt de vent. Ara es posa núvol, ara surt el sol. De farigola florida, encara no n’hi ha per aquesta banda. Però el romaní llueix, efectivament.

By: navegant

navegant — Sat, 22 Mar 2008 10:49:31 +0000

El meu avi li explicava al meu pare que, de petit -l’avi era nascut l’any 1908-, o sigui, a finals de la dècada dels anys 10 i començaments dels 20, la canalla de Reus anava a veure el merder que es muntava entre els setmanasanteros i els republicans, després que aquests muntessin un esmorzar popular amb força carn, el més a prop possible d’on passava la professó.
Però encara n’hi ha més. Quan mon pare era jove, estem parlant de la dècada dels anys 50, ell amb la colla que anaven amb bicicleta, el divendres sant al matí, se n’anaven a una ermita que quedés una mica allunyada d’alguna població -el Remei, Paretdelgada…-, fer-ho al mig d’una plaça, amb els temps que corrien, hagués estat massa arriscat, i es muntaven una senyora farra a base de carn i viandes prohibides.
La cirereta és la cançó que li sentia cantar a la seva mare per setmana santa, que potser tu coneixes, però jo no. Fa així:

“Jesucrist, la passió vostra,
està plena de llengüets,
de sardines escabetxades
i ous passats pels calçotets.”

I després diuen que ara som tots uns descreguts.

By: manel

manel — Wed, 19 Mar 2008 12:45:33 +0000

jo ahir vaig ser a Sant Llorenç del Munt collint farigola i romaní, que per cert està impressionantment florit aquest any… Tot i que em sembla que no en deixen collir, cosa de les normatives dels Parcs Naturals, en vam aplegar la justa per poder cuinar aquests dies i per perfumar la furgoneta. Salut!

By: Dimoni banyut

Dimoni banyut — Wed, 19 Mar 2008 10:58:31 +0000

Si hem de recuperar velles tradicions, ho fem bé del tot. Per tant estaria bé que l’acte acabés a cops d’atxa. Així és de turisme ho podrien incloure en les tradicions de risc

By: adrià grandia

adrià grandia — Wed, 19 Mar 2008 10:26:31 +0000

M’agrada aquest epíleg que has posat. Jo sóc nat a Sant Fruitós de Bages i una de les tradicions del poble és durant el carnaval fer la Festa de l’Arròs, una capta entre la gent per fer un dinar per als pobres. Quina solidaritat oi? M’agrada aquest esperit humanista, reivindicar tot i contribuint a una societat millor.

adrià