La teiera

Volia escriure alguna cosa sobre la campanya electoral que tot just ha començat, però confesso que només m’han sortit quatre fàstics. Des del convenciment que cal implicar-se en política per intentar transformar i millorar la societat, i una certa pràctica militant, m’ha avorrit fins al moll dels ossos aquest discurs suposadament d’esquerres que, després d’incompliments, renúncies i cegueses, només pot invocar el perill –d’altra banda prou real– que guanyi la dreta, més reaccionària a Espanya i més bavejant a Catalunya. O la impotència dels independentistes disposats a acceptar mals menors i les crides a la rebel·lia per acabar fent el llit al gran germà. Insatisfet com estic, encara no sé si optaré per l’abstenció activa, el vot en blanc –si els vots en blanc es traduïssin en escons buits, potser algú s’espavilaria d’un cop– o finalment pel vot testimonial a algun candidat benintencionat.

De moment, però, us explicaré una història. El dilluns 9 de setembre de 1878 se celebraven eleccions i a la Pobla de Montornès era festa major. A l’hora de constituir-se la mesa, no s’hi va presentar ningú, segons explica un diari reusenc, «hasta que la colla vieja dels Xiquets de Valls terminó de levantar en la plaza atrevidas torres; entonces se acumularon en el local la mayor parte de votantes». No crec que es pugui establir cap comparació amb els processos electorals d’aquell moment. Però, almenys, l’anècdota és entretinguda.

Publicat a El Punt, 23/02/2008

Aquesta entrada va ser publicada el 23/Febrer/2008 a les 13:18 i esta arxivada a les idees. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.