Socialitzar les molèsties
El carnaval s’ha acabat amb la mirada posada en la festa major. La divertida paròdia dels Diables de Reus amb el seu escamarlà deixa oberta la reflexió sobre el creixement del seguici festiu reusenc. Alhora, els organitzadors de les barraques de festa major expressen la seva inquietud per la indefinició municipal respecte a la seva ubicació definitiva i el perill que s’allunyin del nucli urbà.
Tant el seguici tradicional com les barraques són, salvant les diferències, mostres d’una voluntat de participació associativa i d’esforç voluntari, sense cap altre benefici individual que el gaudi de la festa, i s’haurien de valorar molt positivament, sobretot en un temps de desencant i d’avorriment respecte a la cosa pública. La festa s’hauria de mimar com a vehicle fonamental de dinamització de tota comunitat.
I malgrat això, continua essent percebuda com un perill per part d’alguns responsables municipals. És evident que s’han de socialitzar els inconvenients de qualsevol actuació en els espais públics, procurant harmonitzar fins on es pugui els interessos contraposats. És sorprenent, però, que mai es qüestionen les molèsties derivades de les obres –soroll, brutícia, limitacions en la mobilitat…–, fins i tot en els casos en què es fa evident la manca de previsió o de coordinació entre les diferents empreses que han de treballar en un mateix indret. En canvi, la festa, que és previsible en el temps i en l’espai, sempre es pot limitar o marginar. Alguna cosa no rutlla.
Publicat a El Punt, 9/02/2008