La fi de l’escamarlà
Una festa acaba bé si et deixa una miqueta de regust amarg perquè ja s’ha acabat. Ahir va finalitzar el carnaval com penso que fa molts anys que no ho havia fet. La mascarada del Ball de Diables de Reus, amb el seu escamarlà festiu, ha estat, sens dubte, la nota més imaginativa d’aquest carnaval. L’escamarlà es mereix de passar a la història de la festa com el drac que enfrontà liberals i carlins, el tanc de l’Olimpo del 1919 o la mulassa gegant del Foment Republicà en el carnaval del 1916.
Avui resta el record de la seva amable però explícita sàtira a la manca de rigor que ha caracteritzat el creixement del seguici reusenc de festa major. Quan la comissió de protocol –perdó, de putucul– desautoritzava la nova peça del bestiari festiu reusenc, els diables –a diferència del que succeeix a la realitat– li van fer cas. Quan la portaven a cremar s’escoltaren crits de pena i algun altre a favor de cremar, de pas, alguna altra cosa…
L’escamarlà fou el veritable carnestoltes. És clar que, per a massa gent, el carnaval s’havia acabat diumenge al vespre.
7/Febrer/2008 a les 11:32
ens van enganyar com a xinos els diables, felicitats a ells per l’iniciativa creativa i actual