Comentaris a: Des de darrere el plàstic

By: Mireia Segú

Mireia Segú — Wed, 20 Feb 2008 09:25:31 +0000

Vaja, el món està ple de ressentits i de persones que no saben fer res més que criticar per criticar: quants anys fa que el dimoni està encisat? Però si fa més de 12 anys que ja no hi és!!! Si que us va traumatitzar la seva presència? Vaja, en el fons deus estar enamorat d’allò que feia ja que ho trobes tant i tant a faltar!!! Surt de l’armanari, dóna la cara, i digues allò que sents de veritat!!!

By: Dimoni Encisador

Dimoni Encisador — Mon, 04 Feb 2008 21:19:40 +0000

Batalletes les que calgui. De cada vegada pitjor. Al menys ara, el que fa de carnestoltes no treballa a l’imac.

By: spalomar

spalomar — Sun, 03 Feb 2008 10:17:08 +0000

Segurament que hi ha una mica d’èpica carnavalesca en el meu redactat, però aquest cop penso que t’has quedat massa curt en el record dels fets. Per preparar el missatge, vaig donar un cop d’ull a Batalles i baralles al Carnaval de Reus, publicat l’abril de 1983, i les imatges que s’hi recullen de la quantitat de participants a la guerra de tomaques, dels tomacaires tirant a l’edifici municipal, de la gent abocant-se cap a l’entrada o de la intervenció dels antidisturbis són prou explícites. Pel que fa a les persones que van intervenir directament en les negociacions, o a l’estira i arronsa, a la porta de l’Ajuntament, aquests sí que tenen noms i cognoms. Quan tot s’havia acabat i la concentració s’havia dispersat, la gent que es va quedar escridassar l’alcalde quan va sortir de l’edifici sota protecció policial, superava el centenar de llarg. El mateix dilluns a la nit es va fer una manifestació sota el lema “Carnaval i llibertat” i erem força més de vint persones! Ja m’agradaria que totes les convocatòries d’avui per avui en les quals he participat haguessin obtingut la mateixa resposta…
En tot cas, vint, dues-centes o dues-mil persones són sempre una minoria en el conjunt de la població i amb aquest argument sempre es pot qüestionar la representativitat de qualsevol mobilització, els polítics ho fan cada dia. Més que la quantitat de persones, doncs, que van protestar el dilluns de Carnaval i en els dies següents, el que em sembla més important és constatar com el conflicte de la guerra de tomaques va ser un punt d’inflexió en la dinàmica festiva local. El tema, però, mereix una reflexió més elaborada i em comprometo a parlar-ne en el propers dies.

By: dimoni banyut

dimoni banyut — Sat, 02 Feb 2008 16:40:16 +0000

A vegades, la memòria ens pot fallar. Però dir que la resposta popular fou contundent, i que la plaça es va revoltar, potser és faltar a la veritat. Jo hi era i també protestava contra l’Ajuntament, però no recordo pas que el clam fos unànim (ni molt menys). Que hi havia curiosos, sí, però no pas protestant. Qui sí que ho feien era una vintena de persones (potser algun més), als quals podríem posar noms i cognoms. Oi, Salvador?