La teiera

Carrosses davant el Teatre Circ

Els grans carnavals reusencs de començaments del segle XX van restar a la memòria col·lectiva com a referent d’una festa molt espectacular que mobilitzava, més que cap altra, la ciutadania i omplia Reus de forasters. La recuperació del carnaval al carrer, el 1978, s’inspirà en bona part en aquest record.

El carnaval fou, sens dubte, la festa reusenca més significativa a partir de de la segona meitat del segle XIX, basada en un teixit associatiu sòlid i una quantitat considerable d’equipaments lúdics, des de grans teatres i salons de ball fins a les societats i els petits cafès. El carnaval de 1908 és un exemple paradigmàtic de l’ús de la festa com a eina de dinamització social i econòmica, en un moment en què es començava a fer palesa la pèrdua de protagonisme de Reus en el conjunt de ciutats catalanes (fins aquest moment era la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants).

L’abundant informació recollida a la premsa del moment i els testimonis personals possibiliten un coneixement que pot semblar força exhaustiu de la festa. Però hi ha molts detalls, moltes anècdotes i moltes vivències que, de ben segur, mai arribarem a copsar. La festa és sempre rica en matisos. Com a primer tast, us proposo el testimoni aplegat a les memòries de Josep Serra Pàmies, Records i siluetes:

“Aquest és l’any de l’antepenúltim dels famosos carnavals de Reus (i primer del segle), car els de caràcter extraordinari solament es celebraven entre els intervals d’alguns anys, com ho prova el fet que l’anterior hagués estat el de 1893. El que anem a comentar va atraure una gran afluència de forasters procedents de la comarca, de Barcelona i de molts altres indrets de Catalunya. Ensems renovà l’esplendor i l’èxit d’organització propis dels carnavals d’antany i foren nombroses i molt artístiques les carrosses –els carros– dels particulars i entitats recreatives, que (el diumenge a la tarda i el matí i la tarda del dimarts) donaren els típics tombs de ravals, tot fent una tan pròdiga com impressionant escampadissa de caramels devers el públic de les balconades i del carrer, ben entès que des dels carros no es tiraven serpentines ni bones de neu, sinó caramels i confits.

Direm, també, que van veure’s molt concorreguts els balls de les societats recreatives El Círculo, El Olimpo, La Palma… i fou extraordinàriament esplèndit el ball popular que el dimarts al migdia, com a cosa de tradició, es celebrà a la plaça del Mercadal. Aquest espectacle esdevingué meravellós i animadíssim, pels sons de les bandes de música, el moviment de les parelles de dansaires i la bellesa de la llum i del color. Reuní en l’ampli quadrilàter central les danses i disfresses pertanyents a les nombroses carrosses i altres elements rodats immòbils a redòs de la plaça, que aquell mateix matí havien recorregut els carrers i ravals de la ciutat. De tal ball en dirien avui un espectacle únic, car no podia tenir parió ni rèplica possible. I sens dubte, era el més impressionant de tots els actes de les festes del carnaval reusenc.

El dimecres a la nit es celebrà l’enterrament del Carnestoltes, el simulat cadàver del qual tot el dia restà exposat en la fantàstica capella ardent instal·lada al borbònic saló d’El Olimpo, malgrat que la cosa, en part, mig representés una mena de profanació d’aquella dependència rica i monumental. Altra vegada sortiren al carrer les carrosses de les cavalcades, però en silenci i amb ornaments de dol, per tal de precedir la carrossa fúnebre. I, finalment, a la plaça dels quarters, el Carnestoltes va desaparèixer entre flames, mentre una traca i altres focs d’artifici es convertiren en cloenda del Carnaval.”

La implicació dels diferents estaments socials, el paper de les entitats, els components de modernitat, la projecció exterior o el discurs ideològic que traspua la festa, mostren com el carnavals reusencs de fa un segle, més enllà de la riquesa de continguts etnogràfics, reflecteixen prou bé l’estructura i les transformacions de la nostra societat.

El galió amb els seus almogàvers, carrossa del Foment Republicà Nacionalista, a la plaça dels Quarters

Aquesta entrada va ser publicada el 26/Gener/2008 a les 8:20 i esta arxivada a cultura popular. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.