Entre el Priorat i el Baix Camp
Adscriure geogràficament un blog a un àmbit territorial no sempre és fàcil. És el cas de La Teiera, quan el trobo agregat tant als blogs del Baix Camp com del Priorat, fet que em sembla prou correcte.
El blog s’escriu a cavall d’ambdues comarques, amb Reus i Albarca com a poblacions de referència, encara que alguna vegada l’he actualitzat des d’altres indrets. Com que fa una mica més de sis mesos que existeix el blog i no he acceptat cap invitació a respondre enquestes (perdona, Antoni), avui parlo de mi.
Més d’un cop he dit que visc al Priorat i treballo a Reus, entenent “viure” en un sentit ampli, no només en funció de residir-hi una part del temps. La meva vivència prioratina és la suma d’una més o menys activa militància al territori, la recerca pels pobles de la comarca, la col·laboració en l’àmbit patrimonial amb el Parc Natural de Montsant, el Museu de les Mines de Bellmunt i no poques persones que malden per conèixer i reivindicar els valors històrics i culturals de les seves respectives poblacions. De moltes tardes i vespres de trobades, reunions, entrevistes a gent gran, buidat de documentació o recerca de camp, però també de molts dies de passeig i caminada, amb calma o amb vent, amb fred o de bon temps, pel peu i per dalt de la muntanya.
I de combinar tecnologies ancestrals amb nous medis. Avui amb el Ricard, de Gràfiques del Matarranya, recordava quan el 1995 començavem a editar La Carxana i els continguts de la revista –i d’altres publicacions– anaven cap a la impremta via telèfon, connectant directament per mòdem. Ben aviat, l’accès a Internet va facilitar les coses, connectant –com avui– per la línia “normal” de telèfon.
Sense banda ampla, amb una cobertura de mòbil justeta i sense haver experimentat encara altres fòrmules, actualitzar el blog des d’Albarca és perfectament factible. I també visualitzar-ne els altres, amb més o menys paciència i renunciant als enllaços amb el youtube. Per exemple, a vegades em costen una mica veure les excel·lents propostes gràfiques de Té la mà Maria i em canso d’esperar que es carreguin totes les boniques punyetetes que l’amic Consueta té al seu blog, però que hi farem… hi segueix havent vida més enllà de l’ADSL.
Per cert, no en tinc ni idea de quanta gent llegeix tot això…
25/Gener/2008 a les 14:09
Si Salvador, és veritat. De vegades les punyeteres punyetetes em costen carregar a mi i tot. Jo tampoc tinc ADSL. Estic connectat amb un modem-usb mòbil del vodafone que no permet masses velocitats, però… Té la mà Maria també costa de carregar, però val la pena d’esperar sempre. En un futur potser tot anirà més ràpid? Esperem-ho. En fi, tingueu un bon cap de setmana tota la família i bon Carnaval, ji,ji,ji. Bona.
25/Gener/2008 a les 16:32
Sí que és difícil de classificar això dels blogs. Jo que he anat mantenint el blogs de Reus penso que com més gent siguem millor, i per això no cal demanar requisits de residència ni d’altre tipus, però està bé mantenir una certa coherència. El teu blog segur que el llegeixen un bon grapat perquè és força interessant. Salutacions.