La teiera

Wolff, el 2003, en la inauguració del monument als brigadistes

Llegeixo al diari que ha mort Milton Wolff. És llei de vida. A la fi, tenia 92 anys, la mort s’emporta els últims testimonis d’una guerra perduda contra el feixisme.
De família jueva, Milton Wolff entrà a la Joventut Comunista a Nova York. Era una época de lluites socials als Estats Units amb un gran nombre d’aturats i gent sense sostre. La seva conscienciació social el porta a lluitar voluntari a la Guerra Civil espanyola on fou comandant de la Brigada Lincoln.
De Milton Wolff em queda el record recent de les seves visites al Priorat, a l’indret on va ser fotografiat per Robert Capa o a la inauguració del monument a les Brigades Internacionals. I també, en una altra visita, escoltant cançons de lluita amb motiu seu 90è aniversari, en actes organitzats per l’associació No Jubilem la Memòria.

De nou a Marçà, el 2005

El recordo per la força del seu testimoni d’un periode difícil, de combat contra el feixisme i per la llibertat. Però, sobretot, vaig valorar el seu posicionament de present. En parlava en un article publicat a El Punt, el novembre de 2003, sobre els actes organitzats a Marçà:
“… si recuperar la memòria dels vençuts és important, no ho fou menys el sentit present de les paraules d’aquells que un dia agafaren el fusell en defensa de la llibertat. Lluny de revenges, el nou monument a les Brigades Internacionals que presideix una de les entrades al poble parla d’esperança i de la fi de les guerres. Perquè, en les paraules d’un vell combatent, “cap guerra és gloriosa… té veritablement el gust de l’infern, no deixa de ser un horror que no porta al gènere humà més que misèria”. O com Milton Wolff que, als seus 88 anys, explicava haver participat en les manifestacions contra la guerra d’Iraq, o que el dia que Schwarzeneger va guanyar les eleccions a Califòrna, ell hauria marxat a viure a un altre lloc. El record de la guerra va esdevenir reivindicació de la pau”.

Que el record d’aquells brigadistes i el seu esperit de sacrifici ens acompanyi per no renunciar a canviar el món.

Aquesta entrada va ser publicada el 19/Gener/2008 a les 9:40 i esta arxivada a memòria. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.