La teiera

Ballant al voltant de la foguera, Ascó

La festa de Sant Antoni ha estat, sens dubte, la celebració més important del cicle hivernal. Com a sant protector dels animals, el sant ha estat venerat històricament pels pagesos i per tothom que tractava o necessitava del bestiar per a la seva feina–o sigui, la gran majoria de la població– i la seva diada va ser celebrada arreu amb una gran riquesa de continguts pel que fa al costumari festiu.
El patrimoni festiu vinculat al 17 de gener és enorme: desfilades amb cavalleries i carruatges o Tres Tombs, curses d’ases, matxos i cavalls –que en algunes poblacions han esdevingut competicions hípiques regulades. Fogueres a cada cantonada o, de proporcions considerables, al mig de la plaça. Gastronomia típica, captes i subhastes a benefici de la festa. Música, jotes, representacions teatrals –com el ball parlat o Vida de sant Antoni– pels carrers i places, literatura popular amb components satírics. Botargues, diables o dimonis, màscares i pràctiques de l’antic carnaval, que començava avui. Per Sant Antoni es comença a fer el Toni, afirma la dita, i es començava, per exemple, a tirar testos, costum que consistia a anar a l’interior de les cases a trencar olles, cànters o altres peces de terrissa esquerdada, que la canalla o els joves aplegaven les setmanes anteriors a la diada. O ja es veien mascarots pel carrer cada diumenge, fins els últims dies de carnaval. Pràctiques i rituals que es poden vincular simbòlicament a la protecció dels animals com a força de treball indispensable per la vida diaria, a la fertilitat i al despertar de la natura, amb el pas de l’hivern cap a la primavera, a la purificació de l’entorn; a les creences religioses o a la transgressió festiva.

Botargues d’Herbers

Més que entrar, però, a descriure costums i simbolismes ancestrals, el que ens interessa avui és preguntar-nos que pot quedar de tot això en una cultura més materialista que espiritual, en una societat majoritariament laica –o si més no, formalment no confessional– en la qual la pagesia té moltíssima menys importància que en el passat i en la que d’animals de treball pràcticament no se’n fan servir. Una societat que viu en una meteorologia alterada pel anomenat canvi climàtic i en la qual, entre reproducció controlada i manipulació genètica –a l’inici de l’era de la clonació– ben poc sentit semblen tenir els antics rituals de fertilitat per a propiciar el pas de l’hivern a la primavera, l’abundància de les collites o la fecunditat dels animals. Una societat en la qual riquesa no equival, de ben segur, només a propietat de la terra i en què el carnaval no es pot definir com periode de disbauxa anterior a l’abstinència carnal obligada per uns preceptes religiosos.

Representació de la vida del sant. La Portellada

Sembla, doncs, que, a començaments del segle XXI, una festa com Sant Antoni no hauria de trobar motius per a existir. Tanmateix, més que desaparèixer, les celebracions formalment vinculades a Sant Antoni segueixen vigents i en augment. A banda d’un calendari de Tres Tombs que s’allarga fins a l’estiu, ens hem de preguntar el perquè d’una festa que avui o el proper cap de setmana se celebrarà en nombroses poblacions. Referent d’identitat local, recuperació de la festa a partir dels seus components històrics, retorn a uns orígens mítics o, senzillament, necessitat de formar part d’un col·lectiu que comparteix i reinventa la festa. L’Encamisada a Falset, les curses a Vila-seca o Ascó, població on es balla incansablement la jota al voltant de la foguera, com fogueres hi ha en tants altres pobles de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta o el Matarranya. Per fogueres a cada cantonada, aneu a Flix o a Caseres, per exemple. Representacions teatrals de la vida del sant als Ports i al Matarranya, alguns anys també l’han feta al Pinell de Brai o a Tivenys i, ara, a Ascó. Diables (diablets, diables, botargues…) al Forcall, a Villores, a Cinctorres, a Herbers, a la Todolella, a la Freixneda, a la Torre del Compte.. . sense voler anar més lluny, de moment, i demanant disculpes a tots els que m’he deixat en aquesta relació d’exemples improvisada. La festa de Sant Antoni té una vigència extraordinària i un costumari riquíssim.

Aquesta entrada va ser publicada el 17/Gener/2008 a les 8:03 i esta arxivada a cultura popular. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.