A esperar els Reis…
Cavalcada de Reis a la Morera de Montsant (començaments del s.XX)
El costum de veure arribar els Reis de l’Orient en persona és relativament recent i es va consolidar, sobretot a les ciutats però també en algunes poblacions petites, a començaments del segle XX. Abans aquests personatges eren encara més misteriosos i la seva presència es feia notar, a banda dels obsequis que deixaven, per les fogueres o torxes que s’encenien al voltant d’alguns pobles –i que els més petits interpretaven com a signe evident de que s’apropava la comitiva reial– o pel soroll d’esquelles i campanetes que els fadrins feien sonar pels carrers.
Si avui al migdia us apropeu a Vilaplana escoltareu un gran soroll. La canalla del poble corre amunt i avall pels carrers, arrossegant rastres de pots de llauna i altres objectes metàl·lics. La tradició local explica que, trobant-se Vilaplana una mica amagada al peu de la muntanya –sota els cingles de la Mussara– els xiquets i xiquetes de la població surten a fer soroll perquè els Reis d’Orient no passin de llarg.
La canalla de Vilaplana. arrosegant rastres de llaunes (5/1/2003)
En altres poblacions, la canalla surt a esperar el Reis amb torxes d’espígol. A Albarca, quan encara hi havia canalla, petits i fadrins es passejaven amb torxes i un ninot fet d’espígol que finalment cremaven, tot cantant una lletra que, com veureu, té molt a veure amb la diada:
Lo ninot d’espígol
s’ha casat a Reus,
li ha marxat la dona
cap els Pirineus.
Mentre que a Reus –si més no, a finals del segle XIX– la canalla es disfressava de rei amb vestits de paper i un ceptre de canya amb taronges enrestades i anava captant llepolies.
De costums d’aquests n’hi havia molts, alguns han restat en la memòria i altres perviuen més o menys adaptats a un present que posa l’èmfasi en l’espectacularitat de les cavalcades. A casa, menjarem tortell. Aquest és un costum de tradició molt antiga en diversos països europeus, però no tant a Catalunya. Però jo em confesso llèpol i favòfil. Això de la favofília sona una mica sospitós però fa només fa referència al col·leccionisme de figuretes d’aquestes que surten al tortell…
5/Gener/2008 a les 4:02
bon i ilustratiu post, és bo fer memòria, bons regals
5/Gener/2008 a les 5:34
A la Riera de Gaià també cremen espígol abans de l’arribada dels reixos.
A Salomò també és especial l’arribada dels reixos. Els xiguets esperen al davant de l’esglesia fins que arriba el patge anunciant que la comitiva é aprop. Els xiguets surten cap a les afores del poble cantant una cançò acompanyats de la formació de batalla de la música tradicional (sac i tamborino), almenys fins l’any passat. Desprès reparteixen els regals pels balcons, casa per casa amb la música…
Que us porton moltes coses aquesta nit!!
Salut!
5/Gener/2008 a les 5:35
Ai! m’ho he deixat…els xiguets van amb uns fanalets.
5/Gener/2008 a les 6:07
molt bon dia de reis, Salvador.
T’agafo la foto de la Morera per a posar-la al meu fotolog d’imatges antigues, amb el teu permís.
Espero que t’hi passis algun dia a xafardejar: http://www.fotolog.com/erdrag
salut!
6/Gener/2008 a les 18:18
M’agrada molt, el post, sempre saps coses qie no sabies, gràcies per fer-ho públic a tothom, Salut!
7/Gener/2008 a les 1:12
Cap problema Erdrag. La fotografia, per cert, forma part del calendari amb imatges antigues de la vida quotidiana als pobles de Montsant que han editat Carrutxa i el Parc Natural de la Serra de Montsant.
13/Gener/2008 a les 6:06
Hola Salvador.
em fa especial gràcia la formació musical que hi ha a la fotografia.
tenint en compte q és de principis de s. XX
la formació pot ser de gralles llargues, trompeta, bombardino i bombo?
o només és una ilusió meva i les gralles llargues aquestes son clarinets…
moltes gràcies!
16/Gener/2008 a les 4:18
En principi, crec que és una il·lusió i són clarinets. Suposo que es tracta de la música del poble, una formació de vent tipus banda com les que hi havia a la majoria de poblacions del Priorat a començaments del segle XX.
De totes maneres, ara que hem recuperat la imatge gràcies a la digitalització (l’original sobre paper era molt clar) i l’hem ampliat, ens ho mirarem millor. La fotografia ha sortit publicada al calendari per al 2008 que han editat Carrutxa i el Parc Natural de Montsant.