La teiera

Col. A Zaragoza

Com molts altres –com per exemple, els polítics de partits de tradició republicana que escriuen, aquests dies, les seves cartes públiques– penso que la única monarquia acceptable en aquests temps és la dels Reis d’Orient, altrament anomenats reixos a casa nostra –hi ha qui transcriu reissos– i mai com ara, reis mags. S’ha perdut, en aquest temps de globalització, l’encant de l’Orient mític, terra de meravelles d’on procedien aquests fantàstics personatges amb capacitat de portar els seus regals a tothom en una nit.

Més enllà del consumisme salvatge, més enllà de la pressió publicitària i les ficcions de necessitat que genera, resta espai encara per una celebració que té en la il·lusió dels més petits i en el desig d’expressar sentiments d’afecte dels més grans, tot el seu sentit. Hi ha també uns Reis republicans i laics, moderats en la despesa i generosos en les emocions.

Si en l’actualitat, la festa ha arrelat en amplis sectors de la població de tradició cultural no cristiana, també en el passat, la voluntat de portar l’alegria als més petits es feia palesa entre grups ben allunyats del pensament catòlic. Fa uns dies, em feien arribar un full de la Solidaritat Internacional Antifeixista que corria a finals de 1936, demanant ajut per a fer obsequis als nens refugiats, el 6 de gener. Solidaritat Internacional Antifeixista era una organització de solidaritat amb la causa republicana, impulsada pels anarquistes, com ho era el Socors Roig Internacional, que ho era pels comunistes.

Reus era aleshores una ciutat plena de refugiats que ja havia patit els primers bombardeigs de l’aviació franquista.

Aquesta entrada va ser publicada el 4/Gener/2008 a les 3:32 i esta arxivada a cultura popular, memòria. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.