La teiera

La marató de TV3 funciona perquè, més enllà de la validesa dels seus objectius finals, ha aconseguit generar tota una xarxa de socialització de la solidaritat que es tradueix en infinitat d’activitats arreu del país. Actes que ja han començat fa dies, organitzats per associacions de dones, veïnals, entitats culturals, clubs esportius o ajuntaments.

Propostes diverses que tenen com a objectiu sensibilitzar la població de la problemàtica que centra cada edició, que comencen per recollir diners, però que alhora refermen la posició social dels organitzadors en les respectives comunitats locals o, senzillament, els fan visibles. Som solidaris perquè existim. Existim perquè participem en La marató. Només cal fer un cop d’ull a la premsa d’aquests dies o veure els cartells enganxats als vidres de les botigues. Es pot dir que un acte organitzat per La marató s’ha incorporat al calendari anual de l’associacionisme del país.

No és un mecanisme nou en absolut en la història, de fet, es troba en la base de moltes solemnitats festives del passat. Però sí que respon a les condicions del present i es diferencia d’altres tipus de convocatòries solidàries més elitistes, pel que fa a la forma de motivar la implicació de la ciutadania. Per a aquells que es pregunten on comença i acaba la cultura popular i tradicional, penso que cal incloure La marató en el calendari de tradicions nadalenques de Catalunya.

Publicat a El Punt, 15/12/2007

Aquesta entrada va ser publicada el 15/Desembre/2007 a les 3:47 i esta arxivada a cultura popular. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.