Nicolaus i llucietes
El Consuetudinarium publica una extensa aportació sobre la figura de sant Nicolau i la seva evolució posterior en la tradició nadalenca contemporània. Jo només hi afegiria que, a banda dels referents cristians, com el bisbe Nicolau, hi ha en la tradició europea diversos éssers mítics, vinculats a l’entorn natural, que cal tenir també en compte en la configuració d’aquests personatges nadalencs sincrètics que tenim en l’actualitat.
Com que aquest no és espai per a grans estudis d’etnografia comparada, em limitaré a fer algunes aportacions des d’una perspectiva més local. Tot i que sant Nicolau no ha comptat en l’àmbit català amb la mateixa popularitat que té en altres països europeus com a personatge encarregat d’obsequiar els més petits durant el període nadalenc, encara trobem algunes mostres de la celebració de la seva festa, a banda del Bisbetó.
La capta de Sant Nicolau, avui a Cabassers
Aquest era un dia de festa dels escolars que encara s’ha conservat en alguns indrets. Per exemple, a Cabassers, on l’anomenem Micolau. Aquest dia a la tarda –en l’actualitat, el dia feiner anterior–, els xiquets i xiquetes del poble deixen l’escola i surten pels carrers per captar, de casa en casa, queviures i llepolies amb què després fan un berenar. Alguns xiquets porten a la mà espases de fusta, record d’altres temps, quan la canalla tenia dret a bastonejar aquest dia qualsevol gall o gallina que no hagués estat tancat al corral en aquest dia. Ara, els sabres de fusta han esdevingut també espases de plàstic o galàctiques…
Els participants a la capta de 2007 (fotos: Montse Solà)
Altres poblacions d’aquestes comarques havien celebrat la capta. A Constantí va desaparèixer a mitjan segle XX i a la Riba l’havien recuperat fa uns anys. També ho han celebrat a Àger, a la Noguera, a Gavà o a Cornellà, al Baix Llobregat, o a Vilobí del Penedès, per posar alguns exemples.
Un costum semblant existeix per Santa Llúcia, amb comitives de noies que surten pel carrer, cantant i recollint allò que el veïnat els hi dóna. Cal recordar que la santa és molt popular en diversos països europeus com a portadora de regals per a la canalla. En l’actualitat els captiris de les llucietes es mantenen en algunes poblacions de l’Anoia, com els Hostalets de Pierola, Igualada o Piera, del Baix Llobregat, com Castellví de Rosanes, o del Penedès, com Olèrdola o Vilobí. Quasi sempre són festes portades des de les escoles.
Aquestes, però, no eren les úniques captes infantils del període. En trobem per Nadal, amb la petició de guilandos o estrenes als padrins o al veïnat, per Innocents i a la vetlla de la diada de Reis, també amb el seu costumari de cerimònies d’inversió, cançons o indumentària. També haurem de parlar dels personatges encarregats de repartir obsequis com el tió o els Reis d’Orient a casa nostra.
Tot plegat ens porta a considerar el protagonisme dels més petits en la festa, certament, molt significatiu i actiu en el passat. I a valorar la importància que té en aquestes diades l’oferiment de regals. Components, sens dubte, presents en les celebracions nadalenques des de fa segles, però que en l’actualitat sustenten el model de festa més comercial i per alguns, menys tradicional. Efectivament, una part d’aquest nadal aparador, espectacle per al consum, té en el públic infantil un dels seus suports fonamentals. La pressió publicitària sobre els més petits, l’estètica de la il·lusió adotzenada, la fantasia de producció industrial per a la canalla… són components ara indestriables de la festa. Com que del Nadal en podem parlar encara força, deixo el tema obert.
Podeu trobar més informació sobre la festa de Sant Nicolau al portal festes.org o al meu article La capta de Sant Nicolau a Cabassers.
Sobre la festa de Santa Llúcia, hi ha una exposició digital al web de Carrutxa.
6/Desembre/2007 a les 3:31
Moltes gràcies per la referència i sobre tot per la teva aportació. Avui faig una petita referència a les captes i ara mateix i afegiré un enllaç cap a La Teiera. Salutacions i bon… Sant Nicolau.