Pa amb oli
El suc natural del fruit de l’olivera és un producte que pel seu ús diari, la seva història o la seva significació simbòlica, forma part de la nostra vida quotidiana i defineix allò que anomenem cultura mediterrània. En l’actualitat, associem l’oli a la gastronomia i reivindiquem el seu ús com a part d’una dieta saludable, però en el passat, a més de l’alimentació, l’oli havia estat emprat abastament per a la il·luminació, la fabricació de sabó o la preparació d’ungüents i remeis.
De la seva importància, en donen testimoni les diverses expressions que encara emprem en el llenguatge quotidià. Aquest cap de setmana que se celebra la fira de l’oli nou a Reus, per exemple, podem eflexionar sobre la política local, mentre anem tastant llesquetes de pa amb oli.
És clar que la ciutat ha deixat de ser l’oasi, la bassa d’oli de fa uns anys i que les coses no van com a oli en un llum. Que molta gent creu que el polític sempre s’aprofita per treure’n un benefici: Qui remena l’oli, els dits se n’unta. Perquè ja se sap que qui té el poder, manipula: Qui té la paella pel mànec fa anar l’oli allà on ell vol. I el cert és que, encara que es digui que al final la veritat és com l’oli, a la curta o a la llarga acaben per surar, tal com funciona la cosa ara hi ha molta gent que ho dubta. Cal que la ciutadania reivindiqui participació i transparència, però, en tot cas no es tracta només de fer el numeret i semblar que estem com un llum d’oli.
Publicat a El Punt, 17/11/2007