Brossa
Després d’unes setmanes de conflicte real o imaginari al voltant del servei de recollida d’escombraries de la ciutat, els resultats d’una enquesta sense cap mena de fiabilitat que he anat realitzant em diuen que, a excepció de quatre iniciats –m’hi podeu incloure– en el quefer diari de la política local, la ciutadania opina que tot això de la brossa no té ni cap ni peus.
Sembla ser que els treballadors tenen més assegurats els seus llocs de treball que mai –ja ho voldria tothom– i que l’Ajuntament, que té tot el dret a actuar en funció d’allò que està pactat en el contracte amb l’empresa, pot treure a concurs quan pertoqui un nou contracte o prorrogar l’existent d’aquí a un parell d’anys. Però, per si de cas, ja fa dos mesos que sentim declaracions estripadores d’un sindicalista de despatx, d’acusacions insinuades, de suposades intencions i d’afirmacions no demostrades. Bufetades dins l’equip de govern, desgast de l’alcalde, una oposició que s’apunta a un desembarcament i la CORI fent el pallasso al costat del PP. I un final que no aclareix res. Tot plegat, ridícul.
La ciutadania només té por que, ara o el 2009, li toqui el rebre i es trobi que la brossa s’acumula per les cantonades més per misèries polítiques que per la legítima defensa d’uns drets que no semblen amenaçats. Gloriosos temps aquells en què els sindicats quan entraven en política era per fer la revolució social! Però això només és memòria històrica.
Publicat a El Punt, 03/11/2007
3/Novembre/2007 a les 16:34
que es pot esperar d’uns sindicalistes que viuen a costa de les subvencions del gobern, aquí volen representar, als treballadors que no paguen ni les coutes del sindicat no crec, quans afiliats tenen tots els sindicats. Es ridicul qualsevol lluita obrera amb aquestes condicions