La teiera

La cerimònia del casament és per definició una escenificació en la qual es visualitza la voluntat de dues persones d’unir-se en matrimoni, hetero o homosexual. Amb un ritual més o menys predeterminat, vinculat o no a una tradició cultural o a unes creences religioses, en una església, en una sala municipal, al perxe d’una ermita o al fons del mar; amb la núvia vestida de blanc –o de negre, com s’acostumava abans– o amb la parella amb texans i els convidats amb xiruques, amb els cants de missa enregistrats, llegint poesies de Martí i Pol o cantant el Que tinguem sort del Llach, amb arròs al final o amb petards… de ben segur que hi ha models de casaments per a gustos diferents i rituals a mida que poden reflectir el tarannà divers de la parella.

En aquest context de diversitat, la possibilitat de ser casat per un xicot que és regidor i que es vesteix d’Elvis en els moments solemnes i algun dia de cada dia, sembla d’allò més intrascendent. A excepció de que l’alcalde, en ús de les seves facultats legals, ho impedeixi, abocant un nou greuge sobre un personatge simpàtic que té com a mèrit principal haver trencat l’avorrida quotidianetat de la política local. I que ja seria mitja anècdota sinó fos per l’esforç continuat de part del govern per fer-lo víctima i protagonista. Millor publicitat no li cal.

Aquesta entrada va ser publicada el 19/Octubre/2007 a les 10:33 i esta arxivada a cultura popular. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.