La teiera

Si la voluntat de l’exhibició castellera de l’octubre a Reus és assegurar que es puguin veure –cada dos anys, com a mínim– grans castells al Mercadal, podem parlar d’objectiu reexit. Si, a més, la convocatòria de la diada es volia embolcallar de promoció turistica –els primers anys–, foment de l’afició castellera a la ciutat o reubicació de la ciutat en el mapa de places castelleres, el resultat és més decebedor. La diada castellera biennal és una cita inexcusable per a totes les reusenques i reusencs que disfruten dels castells. La quantitat i qualitat de construccions que s’hi poden veure, encara que no siguin de la gama extra, justifica sobradament la presència a la plaça. Una plaça prou gran –encara que dobléssim la quantitat d’espectadors– com per permetre llibertat de moviments i estar-se una estona al sol i l’altra a l’ombra.
Malauradament, sembla que l’interès reusenc pels castells és limitat i, després d’unes festes de Misericòrdia viscudes amb intensitat, molta gent es preguntava què hi feien les banderes penjades al balcó de l’Ajuntament aquest cap de setmana. A l’assoleiat balcó de l’Ajuntament, poques persones, amb desfilada esgraonada de regidors –de l’Ernest París a l’Ariel Santamaria– que es van anar deixant veure només una estoneta, amb l’excepció de la Misericòrdia Dosaiguas. L’alcalde, amb la camisa avellana, era baix a la plaça. El públic, cercant l’ombra, i algun castell amb massa pedra al voltant de la pinya.
Amb el pas dels anys, continuar criticant aquesta diada castellera d’estar feta a cop de talonari em sembla una mica innocent. No són poques les diades i festes populars que s’aguanten a cop de talonari. I personalment prefereixo que el municipi faci despesa en portar bones colles castelleres que en mausoleus culturals inútils, que voleu que us digui. Potser seria millor, però, portar les colles grans directament a les festes majors. La diada del dissabte anterior a Misericòrdia va comptar amb millor ambient.

Aquesta entrada va ser publicada el 9/Octubre/2007 a les 11:55 i esta arxivada a cultura popular. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.