Gent gran i memòria
El dia 1 d’octubre se celebra, des de 1998, la Diada Internacional de la Gent Gran. Aquest és un sector important de la població, la percepció del qual ha canviat amb el pas del temps i les transformacions socials. En la societat preindustrial les persones eren productives, d’una manera o altra, fins al final i la vellesa –que caldria relativitzar en edat perquè segles enrere la gent moria força més jove– s’associava a l’experiència, al coneixement i a la seva transmissió, en un model familiar força diferent de l’actual.
La memòria de la gent gran és un patrimoni intangible de les comunitats humanes, tan valuós per al coneixement de formes de vida més o menys ancestrals com per a la comprensió d’una societat urbana que concentra milers d’històries de vida diferents en un entorn en constant creixement i transformació. Renunciar, per tant, a la memòria que es pot aplegar des de la proximitat i la quotidianitat és fomentar un oblit que massa vegades s’omple de referents circumstancials, de revisionisme o de tradicions per al consum.
Cal reivindicar el paper de la gent gran en la cultura col·lectiva i no només com a consumidors de productes. Avui que la transmissió de coneixements al voltant del foc a terra en una llarga nit d’hivern és poc més que una imatge folklòrica, convé construir espais de memòria on la conversa presencial i les noves tecnologies de la comunicació possibilitin ponts culturals entre generacions contra l’oblit.
Publicat a El Punt 22/09/2007
24/Setembre/2007 a les 3:53
tot molt maco, però les diades internacionals no serveixen per res, si de cas per lluir-se el polítics, mes feina a peu de carrer i menys diades internacionals
salutacions
24/Setembre/2007 a les 9:19
Tens raó en això de les diades internacionals, però aquesta em va servir d’excusa per reivindicar la necessitat de comptar amb la mèmoria de la gent gran. Evidentment, cal fer-ho cada dia.