La teiera

A Reus, si fa no fa, fa cinc segles que celebrem festes de barri. Han existit barris petits, de poc més que un carrer, i altres que agrupen molta població. Una configuració que obeeix a raons històriques, com en el cas dels barris definits a l’entorn dels portals de la muralla al nucli antic. O els formats per grups de cases que, en moments d’expansió, s’ubicaren fora del perímetre més urbanitzat o presenten característiques comunes pel que fa a la tipologia de les edificacions.
La festa, com a expressió d’una comunitat, és un referent d’identitat col·lectiva. Molts barris han fet festes patronals, però d’altres –ja al primer terç del segle XX– les han celebrat sense referent religiós. Al llarg dels segles s’han realitzat festes de barri que incloïen moltes activitats i que mobilitzaven grans quantitats de públic i d’altres que eren viscudes per un veïnat reduït. Les festes han tingut alts i baixos, i han patit les conseqüències de les transformacions socials en formes de diversió o la creixent mobilitat de les persones.
El cert, però, és que, a començament del segle XXI, constitueixen una part del nostre patrimoni festiu i resulta sorprenent, per posar-ne un exemple, que alguna publicació municipal ni les consideri en el calendari de festes tradicionals.
O que s’hagi fomentat el seu canvi de nom. La convivència és un valor positiu que ha de fomentar tota festa. Però els barris són els barris. I per molts anys.

Publicat a El Punt, 14/7/2007

Aquesta entrada va ser publicada el 16/Juliol/2007 a les 3:00 i esta arxivada a cultura popular. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.