El país de l’excusa 16 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , 1 comentari fins araAquest és el país de fer-ne de cada cosa un conflicte. Allò de ‘Si tu dius blanc, jo negre’ o el que en castellà en diuen ‘rizar el rizo’. Aquest és un país de pesats. El país dels trens i de l’aigua. De l’aeroport. El país d’on les coses no són com han de ser sinó de ‘cal que hi busquem una alternativa’, El país de l’ara no podrà ser pel finançament, perquè no hi tenim competències o perquè el mercat liberal no l’hi surt a compte. El país de l’excusa, el del defugir. Davant de tot això aquest àudio que hi adjunto (el primer del baobab) demostra que encara hi ha qui diu les coses pel seu nom.
La dona n’està fins als…com tants (àudio)
Lluita pel que creus (no pels que diuen que hi creuen) 15 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariHo he cantat al pavelló del Voltregà però mai aquell càntic va tenir tant sentit: “No tenim diners però som els millors”. Quan veus el tracte que dispensen alguns que gestionen els diners (dels altres) dius que malgrat tots els maldecaps que et comportarà cal buscar alternatives. Que amb els seus diners facin el que vulguin però que no et venguin que són les Germanetes de la Caritat perquè són un calaix de sastre faltat de coherència. Nosaltres tampoc ho som però fem això quan acabem de treballar. Per vocació, perquè ens ho creiem. La cultura val calers i si esperes guanyar-hi dedicat a comprar accions d’autopistes de peatge. Si ‘fas cultura’ (en aquest cas ja és un dir) només pensant en el teu lluïment els portes molls. Es tant cultura la que tu pots defensar com la d’un melenut heavy o la d’un postmoderno. Et poden dir que ‘No’ però no poden estar mentint a tort i dret per justificar la seva negativa. Lluita pel que creus (no pels que diuen que hi creuen).
Corren pels carrers corren 8 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , 2comentarisNo hi vaig poder anar però va ser un èxit. Els Gossos van triomfar a l’Auditori en la celebració dels seus 15 anys. Malgrat el que diguin algun que d’altre desencertat articulista aquesta nova joventut dels Gossos és el premi que reben els que creuen en un projecte i no l’abandonen. Els que ens movem a l’entorn de la música d’aquest país sabem que en més d’una ocasió -quan les coses no van com esperaves- ho engegaries tot a rodar. Desprès de l’èxit dels Gossos o del concert memorable d’Antònia Font al país cada vegada tinc més clar que la música del país està a l’alçada de les circumstàncies. No ho estan en canvi les indústries o les administracions. En el cas de la indústria discogràfica catalana tradicional no sap massa on navega amb els canvis en el sector. Algunes discogràfiques emergents s’han convertit en segells més polítics (estratègia lícita) que musicals. L’administració -sense canvis en el sector- segueix navegant com fa anys sense cap destí. Sales a tot el país ? Massa utopia per un país que ha convertit el seu rock en una fuetada més que no pas en un valor.
pd. Post dedicat al Natxo, Juanjo, Roger, Oriol, Santi i la Lauruki, la sisena membre de Gossos.
Sona a tòpic però vull estar sola 1 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , 1 comentari fins araQuan una pubilla et diu el tòpic de que ara vol estar sola t’està dient que ets el segon plat o el tercer d’un menú d’afartapobres on el llistat de plats és infinit. Mentre a tu et fa el ploricó ja n’hi ha un que té tots els números més endavant al ’su turno’…. Encara que l’esperis perquè sents alguna cosa (enamorat és dir massa) et passarà com a les cues dels immigrants per obtenir els papers. Quan arribis a la finestreta ja estarà tancada. Allò de les ferides mal tancades és tant tòpic com quan estàs al bar llegint el diari i el primer que entra diu “quines mentides diu avui?”. L’argument de quedar-te sola ja saps que és fals. Les princeses soles estan tancades en un torre de defensa de qualsevol conte infantil. Una princesa en carn i ossos mai estarà sola sempre que tingui ganes de riure i de lluitar per ser ella i no part d’algú que no sap que vol.
Tranquils ! Plourà! 27 Març 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariS’està muntant un bon sidral sobre com s’abastirà d’aigua Barcelona si continua la sequera. És un debat de baixes passions: A uns els prenen un be escàs que consideren que és seu i als altres no se’ls pot deixar l’aixeta seca perquè és un be bàsic. La situació és greu però em preocupa amb relativitat. El calendari del pagès diu que aquesta serà una primavera de pluja. Jo no ser com s’ho fan però el popular calendari (editat fa mesos) ja deia hivern sec i primavera amb pluja. Esperem que no falli! De tot plegat algunes reflexions: Cal revisar com gestionem l’aigua!. No pot ser que se’n malbarati tanta. Les xarxes d’aigua antiquades en deixen perden moltíssima. És urgent que s’instal·lin elements estalviadors. No podem sobre explotar els rius. Segurament les desalinitzadores no són la panacea però es la solució menys dolenta. També és urgent que dimiteixi el conseller de medi ambient, Francesc Baltasar, perquè ha mentit sobre el de transvasar o portar aigua del Segre.
La meva Setmana Santa 21 Març 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , 1 comentari fins araDimarts de Pasqua. No existeix oi? El final d’una Setmana Santa on no he fet res. Jaure. Pensar. Deixar el cotxe al carrer per mandra a tancar-lo al garatge. No escriure el bloc. Alguns ‘zuritos’ però poc més. Tenia moltes coses per escriure (un nou espectacle entre mans) però poca voluntat de plasmar-ho en un paper. Poca gent per parlar i poques ganes de fer res. No es mou ni internet. Televisió dolenta, ràdio de segona. Poques ganes d’aquelles pelis que depèn del dia són pel·lícules de pensar o depèn del dia són rotllos. Per no cap ficar-me no he mirat ni el saldo de la llibreta d’estalvis. Ha nevat aquí a prop però no ho he anat a veure. No m’he fet cap banyera perquè tot i no fer res he pensat que el país no està per orgues (tot i que em venia de gust). Algun sms inesperat però pocs. Pluja.
La meva ‘Pasqua’ arriba aquest dissabte. Canvien l’hora i això em dona trempera (o això espero).
L’hòstia d’ERC 9 Març 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariLes eleccions que ha guanyat Zapatero (no Carme Chacón) són les eleccions on ERC s’ha fotut la gran plantofada. Una gran hòstia i amb el candidat més preparat que hagin presentat mai. Els ha afectat la bipolarització però també la sensació que ERC s’ha convertit en un partit de fartanera d’estrella Michelin i de cotxe oficial. Pots ocupar càrrecs públics però si abans compraves a Zara ara no et pots fer tallar els vestits a mida. Si abans jugaves a la garrafina en un bar de poble de tota la vida, ara no et gastis 20 euros per un cubata a Luz de Gas.
El partit on avanç una colla penjaven els cartells quan plegaven del petit tallaret o d’abaixar la persiana de la botiga, a aquell partit que els hi pengen els cartells una empresa subcontractada amb una furgoneta de lloguer. Veure ERC com la dona fàcil a qui tothom es veu en cor de triomfar desprès de tirar-li els trastos et dona la popularitat de ser fogosa sexualment però també la de ser la puta barata. ERC són aquelles dones que al diumenge a la tarda passegen amb el marit i al vespre busquen infidelitats en qualsevol xat. El doble discurs de dona fidel que es benagloria de fotre-li les banyes a la parella. La vida són sensacions (a vegades no reals) però aquesta és la que dona ERC. Massa segurata, massa restaurant i massa poc de tocar de peus de terra.
Gent que es mou 25 Febrer 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariFa molta calor i va carregat d’estores. També porta un maletí d’eines i lots enganxats a la jaqueta. Truca al timbre. Ho ofereix a la dona que surt i només d’acabar de pulsar el botó ja sap que la resposta serà negativa. La dona li tancarà la porta de cop fent-se una falsa pel·lícula. L’home vol entrar a casa seva. L’estranger, el diferent. Ell amb el front amarat de suor baixarà el graonet de l’entrada de la casa i repetirà el procés a una casa i una altre. Quan algun home s’interessi per una estora, una llanterna o un joc d’eines intentarà rebaixar-li fins a preus més barats que al basar xinès. L’home vendrà el preu que sigui. Per sort ara fa molt temps que no em truquen el timbre. El treball dur ara s’amaga en un taller, un soterrani o una falsa paret. No ha desaparegut però l’han maquillat amb un color anomenat realitat.
Un post útil 13 Febrer 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariAquest segurament serà el post més útil dels que he escrit mai en aquest bloc. El mític puti-club Nederland no amplia les seves instal·lacions. S’havia parlat d’aquesta ampliació quan van comprar aquesta ‘Sala de fiestas’ els propietaris del club Saratoga de Castelldefels. Ara fa uns dies parlant amb l’alcaldessa d’Orís em va dir que els havien comunicat que només era ‘una redistribució d’interiors’. El Nederland és com la catedral de Vic on hi dominen els forans. Un lloc que no hi va mai ningú de la comarca. Només hi van els més fidels a ofici. Si et regeixes per les preguntes i converses de bar mai ningú hi ha posat els peus tot i que sempre està ple de cotxes. El Nederland s’hauria de declarar patrimoni nocturn d’Osona ara que ha tancat Can Julibert a Balenyà i el Moby Dick de Vic.
Això no trempa 11 Febrer 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariAquests dies s’ha comentat molt a Manlleu un article aparegut a El 9 Nou on el periodista Jaume Collell carrega contra l’alcalde, Pere Prat. Es un article dur i directe però molt ben escrit perquè en Jaume sap escriure. L’article ‘caricaturitza’ l’alcalde (de manera brillant). Desprès entra en guerres personals d’en Collell i el seu entorn (Teatre Centre i la revista El Ter) i deixa de ser un article d’alt valor periodístic per passar a ser una lluita legítima per uns determinats interessos. Desprès de l’article han arribat les reaccions. La meva és prou clara. En Pere Prat és un bon home que legítimament s’ha guanyat amb petits detalls la confiança dels ciutadans. Prat però no és cap gran estadista, cap gran alcalde per la història de Manlleu. Es un ‘Senyor Esteve’ a l’administració local. Un alcalde més que ha anat apagant els focs del dia a dia. De l’article d’en Collell en comparteixo una sensació. L’equip de govern actual no té trempera. És massa o molt gris (Cris Català i Joan Carles Rovira se n’escapen). Massa justet i sense reptes. No existeix algun tipus d’estimulant polític (tipus viagra)?
