Sota el baobab

Més mercat i menys persones

sotaelbaobab — Tue, 17 Jun 2008 07:16:15 +0000

Ariadna Gil té per mi un punt de mussa. En el disc Tot dimonis (Al·leluia Records,1994) del grup Matamala hi crida en plena cançó : “Passeu, passeu demòcrates lliberals, poc a poc tot queda en runes. Es l’herència universal”. I allò que intuïa la mussa ja s’ha materialitzat. Ho tenim aquí. Ara més evident que mai. El món no el controla la tocada classe política que és l’eina amb la que els homes ens havíem dotat per organitzar-nos. La política perd el control del món per cedir el control només als mercats. Aquesta és l’evidència de que estem perduts. Quan el control del món és només del mercat lliberal -més salvatge que humà- som menys persones i més producte. Som més producte (i aquí hi ha l’evidència) quan el món es desestabilitza perquè hi ha especuladors en el petroli.

Ens trepitgen i posem cara de tontos

sotaelbaobab — Mon, 02 Jun 2008 07:12:02 +0000

Uns coneguts que viuen a Madrid volen fer un ‘reset’ i començar la vida a un altre lloc. Pensen en fer-ho a Catalunya. Volen muntar un negoci franquiciat. Fins aquí cap problema. Un dia amb diuen que si ser d’alguna escola en castellà per aquí. Els seus fills no poden patir el trauma d’haver d’aprendre català. Els dic que això no existeix aquí i que si no volen marginar els fills és millor l’escola amb la llengua vehicular. Total: Mai més em diuen res i diuen que ara seran més del PP que mai.

Una noia senegalesa. Coneix el català. Li parlo en català i respon en castellà. Quan li dic perquè no s’adreça a mi amb català em diu que amb castellà ja ens entenem. Si la faig parlar amb català diu que no voldrà parlar amb mi.

I així anem…Ens trepitgem i encara posem cara de tontos.

Ventdelpla X

sotaelbaobab — Mon, 26 May 2008 06:49:03 +0000

Quan iniciàvem l’adolescència ens passàvem vídeos X i revistes de mà en mà. Ens creiem petits traficants fent trapitxeos d’amagatotis. El porno d’aquella època -ara crec que igual- solia ser un exemple de poca imaginació. Normalment eren pel·lícules fetes a partir d’algun èxit de taquilla a qui li canviaven el nom. L’argument era 0 però pel que les volíem -generació pajilleros- ja feien el fet.

Faig un somriure quan l’altre dia llegeixo al diari Público que ara faran una versió X i friki de Verano Azul. Desi, Pancho, Bea, Javi Piraña i Tito canviaran aquelles relacions innocents (em sembla que Pancho estava enamorat de Bea) per una mega orgia. El Verano Azul porno deixa Nerja (Màlaga) i es trasllada a Menorca. Quan surti la miraré i segurament somriure. Aquestes coses friks em fan gràcia. Ens quedarà comprovar si en plena celebració i amb l’ajut d’estimulants “Chanquete ha muerto!” també en la versió X.

Com que el tema de l’aigua, el finançament i el PP amb carreguen, el post d’aquest dilluns té aquest punt frik. Sóc dels que admeto que en la meva infància Verano Azul em va marcar. Algun dia tindrem un ventdelpla porno?

L’esport nacional del mig Ter

sotaelbaobab — Tue, 13 May 2008 06:49:52 +0000

Ja ho pronosticava en aquest bloc. Ha plogut, tot i que haurà de ploure molt més per tornar a disposar d’aigua. No ser si m’he fet gran però l’esport de badar al costat del riu per veure com baixa (oficial en pobles com Manlleu i Vic) cada dia en sóc més especialista. Es tracta d’un esport més tradicional de gent gran però ja avanço que l’esport oficial d’aquesta zona té garantit el relleu generacional. És cert que em ve de pas o que ho tinc a poca distància. Quan era petit hi anàvem a natació quan teníem un cert grau de millora ens canviaven el color del cavallet. En l’esport de badar al costat del riu aviat tindré un cavallet d’alta tecnificació. Si setmanalment em veieu al pantà de Sau per veure si es visualitza el campanar sapigueu que tindreu un màster de l’esport ‘nacional’ de la zona.

Foto feta aquest divendres a Dòrria, al Ripollès

Estrelles reflexades al paper

sotaelbaobab — Mon, 05 May 2008 06:45:32 +0000

M’he acostumat a llegir a primera hora del matí l’horòscop d’alguns diaris. L’horòscop és una mica com la política o el futbol. Si l’encerten és una picada d’ull que et fa dir “ja deia que tenia raó”. Si la caga dius “els meus ànims no vindran pas marcats per les estrelles”. L’horòscop és allò que sempre llegeixes però que -segons t’interessa- en relativitzes la utilitat pràctica. L’horòscop és una forma de fe moderna. La Bernadette en format electrònic o paper. Les estrelles són al cel, a Hollywood, al camp de futbol i la vida dels que cada dia al matí llegim amb passió l’horòscop. Avui tot i haver encertat l’Enigmàrius del programa de Ràdio d’en Bassas no m’ha tocat el premi. Això vol dir que l’horòscop deu haver dit que totes les coordenades encara no estaven al meu favor. La resposta està en el vent..o en les estrelles.

El país de l’excusa

sotaelbaobab — Wed, 16 Apr 2008 20:45:42 +0000

Aquest és el país de fer-ne de cada cosa un conflicte. Allò de ‘Si tu dius blanc, jo negre’ o el que en castellà en diuen ‘rizar el rizo’. Aquest és un país de pesats. El país dels trens i de l’aigua. De l’aeroport. El país d’on les coses no són com han de ser sinó de ‘cal que hi busquem una alternativa’, El país de l’ara no podrà ser pel finançament, perquè no hi tenim competències o perquè el mercat liberal no l’hi surt a compte. El país de l’excusa, el del defugir. Davant de tot això aquest àudio que hi adjunto (el primer del baobab) demostra que encara hi ha qui diu les coses pel seu nom.

La dona n’està fins als…com tants (àudio)

Lluita pel que creus (no pels que diuen que hi creuen)

sotaelbaobab — Tue, 15 Apr 2008 07:05:29 +0000

Ho he cantat al pavelló del Voltregà però mai aquell càntic va tenir tant sentit: “No tenim diners però som els millors”. Quan veus el tracte que dispensen alguns que gestionen els diners (dels altres) dius que malgrat tots els maldecaps que et comportarà cal buscar alternatives. Que amb els seus diners facin el que vulguin però que no et venguin que són les Germanetes de la Caritat perquè són un calaix de sastre faltat de coherència. Nosaltres tampoc ho som però fem això quan acabem de treballar. Per vocació, perquè ens ho creiem. La cultura val calers i si esperes guanyar-hi dedicat a comprar accions d’autopistes de peatge. Si ‘fas cultura’ (en aquest cas ja és un dir) només pensant en el teu lluïment els portes molls. Es tant cultura la que tu pots defensar com la d’un melenut heavy o la d’un postmoderno. Et poden dir que ‘No’ però no poden estar mentint a tort i dret per justificar la seva negativa. Lluita pel que creus (no pels que diuen que hi creuen).

Corren pels carrers corren

sotaelbaobab — Tue, 08 Apr 2008 07:49:55 +0000

No hi vaig poder anar però va ser un èxit. Els Gossos van triomfar a l’Auditori en la celebració dels seus 15 anys. Malgrat el que diguin algun que d’altre desencertat articulista aquesta nova joventut dels Gossos és el premi que reben els que creuen en un projecte i no l’abandonen. Els que ens movem a l’entorn de la música d’aquest país sabem que en més d’una ocasió -quan les coses no van com esperaves- ho engegaries tot a rodar. Desprès de l’èxit dels Gossos o del concert memorable d’Antònia Font al país cada vegada tinc més clar que la música del país està a l’alçada de les circumstàncies. No ho estan en canvi les indústries o les administracions. En el cas de la indústria discogràfica catalana tradicional no sap massa on navega amb els canvis en el sector. Algunes discogràfiques emergents s’han convertit en segells més polítics (estratègia lícita) que musicals. L’administració -sense canvis en el sector- segueix navegant com fa anys sense cap destí. Sales a tot el país ? Massa utopia per un país que ha convertit el seu rock en una fuetada més que no pas en un valor.

pd. Post dedicat al Natxo, Juanjo, Roger, Oriol, Santi i la Lauruki, la sisena membre de Gossos.

Sona a tòpic però vull estar sola

sotaelbaobab — Tue, 01 Apr 2008 20:36:53 +0000

Quan una pubilla et diu el tòpic de que ara vol estar sola t’està dient que ets el segon plat o el tercer d’un menú d’afartapobres on el llistat de plats és infinit. Mentre a tu et fa el ploricó ja n’hi ha un que té tots els números més endavant al ’su turno’…. Encara que l’esperis perquè sents alguna cosa (enamorat és dir massa) et passarà com a les cues dels immigrants per obtenir els papers. Quan arribis a la finestreta ja estarà tancada. Allò de les ferides mal tancades és tant tòpic com quan estàs al bar llegint el diari i el primer que entra diu “quines mentides diu avui?”. L’argument de quedar-te sola ja saps que és fals. Les princeses soles estan tancades en un torre de defensa de qualsevol conte infantil. Una princesa en carn i ossos mai estarà sola sempre que tingui ganes de riure i de lluitar per ser ella i no part d’algú que no sap que vol.

Tranquils ! Plourà!

sotaelbaobab — Thu, 27 Mar 2008 07:31:20 +0000

S’està muntant un bon sidral sobre com s’abastirà d’aigua Barcelona si continua la sequera. És un debat de baixes passions: A uns els prenen un be escàs que consideren que és seu i als altres no se’ls pot deixar l’aixeta seca perquè és un be bàsic. La situació és greu però em preocupa amb relativitat. El calendari del pagès diu que aquesta serà una primavera de pluja. Jo no ser com s’ho fan però el popular calendari (editat fa mesos) ja deia hivern sec i primavera amb pluja. Esperem que no falli! De tot plegat algunes reflexions: Cal revisar com gestionem l’aigua!. No pot ser que se’n malbarati tanta. Les xarxes d’aigua antiquades en deixen perden moltíssima. És urgent que s’instal·lin elements estalviadors. No podem sobre explotar els rius. Segurament les desalinitzadores no són la panacea però es la solució menys dolenta. També és urgent que dimiteixi el conseller de medi ambient, Francesc Baltasar, perquè ha mentit sobre el de transvasar o portar aigua del Segre.