Sona a tòpic però vull estar sola 1 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , trackbackQuan una pubilla et diu el tòpic de que ara vol estar sola t’està dient que ets el segon plat o el tercer d’un menú d’afartapobres on el llistat de plats és infinit. Mentre a tu et fa el ploricó ja n’hi ha un que té tots els números més endavant al ’su turno’…. Encara que l’esperis perquè sents alguna cosa (enamorat és dir massa) et passarà com a les cues dels immigrants per obtenir els papers. Quan arribis a la finestreta ja estarà tancada. Allò de les ferides mal tancades és tant tòpic com quan estàs al bar llegint el diari i el primer que entra diu “quines mentides diu avui?”. L’argument de quedar-te sola ja saps que és fals. Les princeses soles estan tancades en un torre de defensa de qualsevol conte infantil. Una princesa en carn i ossos mai estarà sola sempre que tingui ganes de riure i de lluitar per ser ella i no part d’algú que no sap que vol.
Comentaris»
Marc, als contes de fades, les granotes es tornen princeses, però mai al revés. A la vida, les princeses poden tornar-se granotes. O si no, recorda el que en deia el mestre Sabina:
“Entre la cirrosis
y la sobredosis
andas siempre, muñeca.
Con tu sucia camisa
y, en lugar de sonrisa,
una especie de mueca.
¿Cómo no imaginarte,
cómo no recordarte
hace apenas dos años?
Cuando eras la princesa
de la boca de fresa,
cuando tenías aún esa forma
de hacerme daño.
Ahora es demasiado tarde, princesa.
Búscate otro perro que te ladre, princesa.
Maldito sea el gurú
que levantó entre tú
y yo un silencio oscuro,
del que ya sólo sales
para decirme, “vale,
déjame veinte duros”.
Ya no te tengo miedo
nena, pero no puedo
seguirte en tu viaje.
Cúantas veces hubiera dado la vida entera
porque tú me pidieras
llevarte el equipaje.
Ahora es demasiado tarde, princesa…
Tú que sembraste en todas
las islas de la moda
las flores de tu gracia,
¿cómo no ibas a verte
envuelta en una muerte
con asalto a farmacia?
¿Con qué ley condenarte
si somos juez y parte
todos de tus andanzas?
Sigue con tus movidas,
pero no pidas
que me pase la vida
pagándote fianzas.
Ahora es demasiado tarde, princesa
Búscate otro perro que te ladre, princesa “.
Els temps canvien i aquella princesa per la qual hauries donat “la vida entera porqué tu me pidieras llevarte el equipaje”, pot tornar-se granota i aleshores tu, com els prínceps dels contes, tindràs dues opcions: passar d’ella com el mestre Sabina (”Búscate a otro perro que te ladre, princesa”) o fer-li un petó al morro i veure si es torna altra vegada en princesa (d’això últim, el mestre Sabina no li’n sé cap estrofa, ni tan sols havent donat suport al ZP a les últimes eleccions em fa por que aquest no es trasmudarà en cap princesa).
Salut i República, Marc!