El país de l’excusa 16 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , 1 comentari fins araAquest és el país de fer-ne de cada cosa un conflicte. Allò de ‘Si tu dius blanc, jo negre’ o el que en castellà en diuen ‘rizar el rizo’. Aquest és un país de pesats. El país dels trens i de l’aigua. De l’aeroport. El país d’on les coses no són com han de ser sinó de ‘cal que hi busquem una alternativa’, El país de l’ara no podrà ser pel finançament, perquè no hi tenim competències o perquè el mercat liberal no l’hi surt a compte. El país de l’excusa, el del defugir. Davant de tot això aquest àudio que hi adjunto (el primer del baobab) demostra que encara hi ha qui diu les coses pel seu nom.
La dona n’està fins als…com tants (àudio)
Lluita pel que creus (no pels que diuen que hi creuen) 15 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariHo he cantat al pavelló del Voltregà però mai aquell càntic va tenir tant sentit: “No tenim diners però som els millors”. Quan veus el tracte que dispensen alguns que gestionen els diners (dels altres) dius que malgrat tots els maldecaps que et comportarà cal buscar alternatives. Que amb els seus diners facin el que vulguin però que no et venguin que són les Germanetes de la Caritat perquè són un calaix de sastre faltat de coherència. Nosaltres tampoc ho som però fem això quan acabem de treballar. Per vocació, perquè ens ho creiem. La cultura val calers i si esperes guanyar-hi dedicat a comprar accions d’autopistes de peatge. Si ‘fas cultura’ (en aquest cas ja és un dir) només pensant en el teu lluïment els portes molls. Es tant cultura la que tu pots defensar com la d’un melenut heavy o la d’un postmoderno. Et poden dir que ‘No’ però no poden estar mentint a tort i dret per justificar la seva negativa. Lluita pel que creus (no pels que diuen que hi creuen).
Corren pels carrers corren 8 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , 1 comentari fins araNo hi vaig poder anar però va ser un èxit. Els Gossos van triomfar a l’Auditori en la celebració dels seus 15 anys. Malgrat el que diguin algun que d’altre desencertat articulista aquesta nova joventut dels Gossos és el premi que reben els que creuen en un projecte i no l’abandonen. Els que ens movem a l’entorn de la música d’aquest país sabem que en més d’una ocasió -quan les coses no van com esperaves- ho engegaries tot a rodar. Desprès de l’èxit dels Gossos o del concert memorable d’Antònia Font al país cada vegada tinc més clar que la música del país està a l’alçada de les circumstàncies. No ho estan en canvi les indústries o les administracions. En el cas de la indústria discogràfica catalana tradicional no sap massa on navega amb els canvis en el sector. Algunes discogràfiques emergents s’han convertit en segells més polítics (estratègia lícita) que musicals. L’administració -sense canvis en el sector- segueix navegant com fa anys sense cap destí. Sales a tot el país ? Massa utopia per un país que ha convertit el seu rock en una fuetada més que no pas en un valor.
pd. Post dedicat al Natxo, Juanjo, Roger, Oriol, Santi i la Lauruki, la sisena membre de Gossos.
Sona a tòpic però vull estar sola 1 Abril 2008
Publicat per sotaelbaobab a: General , 1 comentari fins araQuan una pubilla et diu el tòpic de que ara vol estar sola t’està dient que ets el segon plat o el tercer d’un menú d’afartapobres on el llistat de plats és infinit. Mentre a tu et fa el ploricó ja n’hi ha un que té tots els números més endavant al ’su turno’…. Encara que l’esperis perquè sents alguna cosa (enamorat és dir massa) et passarà com a les cues dels immigrants per obtenir els papers. Quan arribis a la finestreta ja estarà tancada. Allò de les ferides mal tancades és tant tòpic com quan estàs al bar llegint el diari i el primer que entra diu “quines mentides diu avui?”. L’argument de quedar-te sola ja saps que és fals. Les princeses soles estan tancades en un torre de defensa de qualsevol conte infantil. Una princesa en carn i ossos mai estarà sola sempre que tingui ganes de riure i de lluitar per ser ella i no part d’algú que no sap que vol.
