George Orwell ensumava Josep Anglada 30 Agost 2007
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariAquests dies he estat revisant alguns dels llibres de l’escriptor gallec, Manuel Rivas que conjuntament amb Imma Monsó i Sergi Pàmies són els més autors de capçalera favorits. En el recull d’ articles Mujer en el baño, Manuel Rivas cita a Georges Orwell. Orwell, periodista i escriptor anglès, sempre ha tingut fama de visionari i aquí es confirma. Diu Rivas en el seu article que George Orwell ja va advertir que el nou feixisme apareixeria invocant la llibertat. Llavors l’autor gallec que fa referència a aquests fenòmens populistes apareguts arreu diu: “Es la llibertat del més xulesc del poble, que immediatament troba el suport del més covard”. Rivas assegura en aquest brillant article que el nou feixisme d’aquesta entrada de segle es “llibertat per santificar la riquesa i donar la culpa a la pobresa”. Tot plegat només te un objectiu “Llibertat per fotre l’altre. El maleït estranger. L’immigrant brut que a sobre neteja les latrines. Dit tot sense esvàstiques i amb altres paraules. El que importa es el sentit que sense dir-se s’olora des de molt lluny”. Respecte a tots aquests fenòmens polítics batejats com Haider o Anglada, el sempre intel·ligent Rivas diu que “es un programa contagiós. L’èpica de l’exabrupte, l’emoció de la caça”. Acaba amb una reflexió interessant. “Quin treball comporta ser més patriota que ningú? Quin mèrit té ser català essent català? El que té valor es ser immigrant a Catalunya”.
Un paradís anomenat aeroport 19 Agost 2007
Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentariUn aeroport es -a més d’una vitamina a favor de la diferència- un aparador perfecte de l’atractiu femení. Assentar-se en una de les seves butaques mentre s’espera la sortida d’un altre vol es converteix en tot una final de Champions. Emmudits veiem aquella desfilada mentre instintivament la vista ja discrimina les que a primera vista més ens atrauen. Mentre els amants d’aquest noble art el practiquem des de la butaca, al costat, d’altres acluquen l’ull o fan algun ronquet i ens serveixen de burladero per passar més desapercebuts. La vista percep en l’aeroport més pantones i una cosa amb més colors sempre es una cosa viva. En el viatge de tornada del Senegal, un amic em deia que havia trobat les “negres” molt guapes. La realitat es que s’hi haguéssim anat a Àsia hi hauríem trobat les xineses (per posar un exemple). Igual com a qui li agrada veure futbol a mi m’agrada poder gaudir de l’atractiu i l’encant femení. Com en el futbol si una no es tant tècnica, tindrà la força per un altre costat. Les virtuts en la majoria de dones segur que s’hi troben. Per molts els aeroports són un malson per altres un petit paradís.
pd. Vaig prometre algun article al bloc des de Sota el Baobab però la manca de temps i la mandra m’ho han impedit. Sorri.
