anar a nevagció

El baobab s’ha trasplantat 2 Setembre 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

Acabo de trasplantar el meu baobab. Si els de branques i fulles han crescut centenars d’anys en zones on els humans no eren tant destructius com aquí, aquest baobab de textos, imatges i comentaris s’ha mutat a una nova computadora. Aquest post és un agraïment a la gent de Bloctum que és on el baobab ha crescut (poc a poc) fins ara. Bloctum va ser el seu dia una alternativa pels que volíem utilitzar WordPress en català. Un treball voluntari i capacitat. Ara -i per sort de la nostre llengua- ja tenim WordPress normalitzat. Els recursos multimèdia que et dona directament WordPress són molts més. De tot cor, moltes gràcies gent de bloctum !

Ara podeu trobar l’arbre a www.sotaelbaobab.com o http://sotaelbaobab.wordpress.com/

Blanca i negre 11 Agost 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

Amor fictici per una targeta de residència. Marxar per somiar. Un penis gros per un sostre d’un habitatge estret. Aguantar calor africana per anar a repartint escalfor cos a cos. Deixar d’estar sol tu perquè ella estigui acompanyada. Canvi de parella: El sol pel fred. El pot d’aigua freda per la dutxa calenta. Les ganes de seguir aquí amb la impossibilitat de progressar. Ser l’immigrant d’allà per deixar de ser un bonifaci d’aquí. El teló del teatre diari del món occidental ha pujat. Dos móns. Un civilitzat i un al que cal educar i ensenyar. Però quin és quin ?

Los inmigrantes no se casan entre sí y buscan matrimonio con europeos

La filla de la família X 5 Agost 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , 1 comentari fins ara

La família X ja no la consideren forastera al poble. Hi van anar a espetegar fa molts anys quan van comprar una casa senyorial destartalada que han anat arreglant amb el pas dels anys. La nena de la família X va créixer en aquell poble però quan el ‘pavó’ la va apretar va deixar d’anar-hi per la temptació que sempre dona quedar-te sola a casa quan els altres no hi són. Ara la filla única de la família X s’ha adonat de la bellesa d’aquell poble i hi va sempre que la casa que els seus pares van comprar i restaurar està lliure. L’hi agrada estar-hi tranquil·lament i es deixa caure al bar on els tots els joves del poble saben qui és ella però ella ja no identifica uns rostres que han superat la pubertat.

El regidor progre del poble fa temps que la té clissada. Cada cop que la veu al bar la segueix amb la mirada conscient de que ella se n’adona i que és conscient del seu interès. Amb la seva colla (els únics que el van votar) fa temps que els ha dit que es vol passar per la pedra la filla de la família X. Recorda com de petit la seva àvia els volia aparellar en una d’aquelles escenes estúpides on els grans xerren per omplir el silenci. Quan hagi acomplert el seu objectiu observarà com la filla de la família X i l’àvia es saluden al colmado del poble i picarà l’ullet satisfet. Somriurà.

Un excel-lent llibre ‘Made in Lluçanès’ 1 Agost 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

El títol no és d’allò més atractiu. ‘Desfent el nus del mocador’ (La Magrana). Alhora de la veritat és un dels millors llibres que he llegit els darrers 365 dies. Llegint l’Avui li posaven una bona nota pel que vaig decidir comprar-lo. Una excel·lent novel·la (com a amant de teatre un dia m’agradaria poder-la veure adaptada). Són uns personatges tant ben definits i entranyables que els acabes agafant ‘un carinyu’ especial. L’autor és en Ramon Erra, del Lluçanès. Com a periodista he parlat amb ell unes quantes vegades. La primera quan van impulsar una ‘accidentada’ telenovel·la a Lluçà i tenia referència que havia escrit sobre Bouhmil Hrabal.

‘Desfent el nus del mocador’ és un llibre que jo diria que és més fàcil de connectar-hi si hi has viscut en un poble. Hi ha aquells “personatges” propis de poble que a mi tant m’han enganxat. Des d’aquí un vot a favor d’aquest llibre extraordinari.

Un tren i un plàtan 22 Juliol 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

Anar amb tren la relaxava. De fet ho havia mamat des de petita. El seu pare treballava en una línia de tren local i això la feia beneficiaria d’un carnet que els permetia a ella (i tota la seva família) a viatjar gratuïtament. S’asseia a la butaca. Treia un llibre del bolso i concentrava la seva mirada en aquell grapat de lletres. La seva ment però no estava el llibre. Era un pretext per mostrar el seu un punt d’exhibicionisme,de notorietat. La Neus era una provocadora. Es deixava caure la samarreta sense mànigues fins que els pits li quedaven el descobert. Tenia uns pits grossos i ben posats. Una delícia. Quan els homes dels seients del davant la miraven de reüll (mai ho feien directament) ella que també els observava d’esquitllada i es sentia feliç. Jo sempre anava a l’estació. Quan la veia la seguia amb la mirada i pujava al mateix tren que ella. M’asseia prop seu i quan començava a ensenyar els pits jo treia un plàtan de la motxilla. El pelava amb la plasticitat que ho fa un mono de dibuixos animats i me’l posava a la boca. Ens miràvem de refiló però el morbo de la situació ens impedia donar cap més pas. I el so del tren era tant repetitiu com el morbo.

Són els pits de la geganta del carrer de Gurb de Vic

Més mercat i menys persones 17 Juny 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

Ariadna Gil té per mi un punt de mussa. En el disc Tot dimonis (Al·leluia Records,1994) del grup Matamala hi crida en plena cançó : “Passeu, passeu demòcrates lliberals, poc a poc tot queda en runes. Es l’herència universal”. I allò que intuïa la mussa ja s’ha materialitzat. Ho tenim aquí. Ara més evident que mai. El món no el controla la tocada classe política que és l’eina amb la que els homes ens havíem dotat per organitzar-nos. La política perd el control del món per cedir el control només als mercats. Aquesta és l’evidència de que estem perduts. Quan el control del món és només del mercat lliberal -més salvatge que humà- som menys persones i més producte. Som més producte (i aquí hi ha l’evidència) quan el món es desestabilitza perquè hi ha especuladors en el petroli.

Ens trepitgen i posem cara de tontos 2 Juny 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

Uns coneguts que viuen a Madrid volen fer un ‘reset’ i començar la vida a un altre lloc. Pensen en fer-ho a Catalunya. Volen muntar un negoci franquiciat. Fins aquí cap problema. Un dia amb diuen que si ser d’alguna escola en castellà per aquí. Els seus fills no poden patir el trauma d’haver d’aprendre català. Els dic que això no existeix aquí i que si no volen marginar els fills és millor l’escola amb la llengua vehicular. Total: Mai més em diuen res i diuen que ara seran més del PP que mai.

Una noia senegalesa. Coneix el català. Li parlo en català i respon en castellà. Quan li dic perquè no s’adreça a mi amb català em diu que amb castellà ja ens entenem. Si la faig parlar amb català diu que no voldrà parlar amb mi.

I així anem…Ens trepitgem i encara posem cara de tontos.

Ventdelpla X 25 Maig 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

Quan iniciàvem l’adolescència ens passàvem vídeos X i revistes de mà en mà. Ens creiem petits traficants fent trapitxeos d’amagatotis. El porno d’aquella època -ara crec que igual- solia ser un exemple de poca imaginació. Normalment eren pel·lícules fetes a partir d’algun èxit de taquilla a qui li canviaven el nom. L’argument era 0 però pel que les volíem -generació pajilleros- ja feien el fet.

Faig un somriure quan l’altre dia llegeixo al diari Público que ara faran una versió X i friki de Verano Azul. Desi, Pancho, Bea, Javi Piraña i Tito canviaran aquelles relacions innocents (em sembla que Pancho estava enamorat de Bea) per una mega orgia. El Verano Azul porno deixa Nerja (Màlaga) i es trasllada a Menorca. Quan surti la miraré i segurament somriure. Aquestes coses friks em fan gràcia. Ens quedarà comprovar si en plena celebració i amb l’ajut d’estimulants “Chanquete ha muerto!” també en la versió X.

 Com que el tema de l’aigua, el finançament i el PP amb carreguen, el post d’aquest dilluns té aquest punt frik. Sóc dels que admeto que en la meva infància Verano Azul em va marcar. Algun dia tindrem un ventdelpla porno?

L’esport nacional del mig Ter 12 Maig 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

Ja ho pronosticava en aquest bloc. Ha plogut, tot i que haurà de ploure molt més per tornar a disposar d’aigua. No ser si m’he fet gran però l’esport de badar al costat del riu per veure com baixa (oficial en pobles com Manlleu i Vic) cada dia en sóc més especialista. Es tracta d’un esport més tradicional de gent gran però ja avanço que l’esport oficial d’aquesta zona té garantit el relleu generacional. És cert que em ve de pas o que ho tinc a poca distància. Quan era petit hi anàvem a natació quan teníem un cert grau de millora ens canviaven el color del cavallet. En l’esport de badar al costat del riu aviat tindré un cavallet d’alta tecnificació. Si setmanalment em veieu al pantà de Sau per veure si es visualitza el campanar sapigueu que tindreu un màster de l’esport ‘nacional’ de la zona. 

Foto feta aquest divendres a Dòrria, al Ripollès

Estrelles reflexades al paper 4 Maig 2008

Publicat per sotaelbaobab a: General , afegeix un comentari

M’he acostumat a llegir a primera hora del matí l’horòscop d’alguns diaris. L’horòscop és una mica com la política o el futbol. Si l’encerten és una picada d’ull que et fa dir “ja deia que tenia raó”. Si la caga dius “els meus ànims no vindran pas marcats per les estrelles”. L’horòscop és allò que sempre llegeixes però que -segons t’interessa- en relativitzes la utilitat pràctica. L’horòscop és una forma de fe moderna. La Bernadette en format electrònic o paper. Les estrelles són al cel, a Hollywood, al camp de futbol i la vida dels que cada dia al matí llegim amb passió l’horòscop. Avui tot i haver encertat l’Enigmàrius del programa de Ràdio d’en Bassas no m’ha tocat el premi. Això vol dir que l’horòscop deu haver dit que totes les coordenades encara no estaven al meu favor. La resposta està en el vent..o en les estrelles.