Sol solet

No sóc racista

solsolet — Sat, 21 Jun 2008 16:52:39 +0000

No sóc racista i no m’importa gens el color de la pell, ni el lloc d’origen ni la llengua que parli ningú, mai ho tinc en compte, és més penso que, qui ho fa, té alguna cosa dins el seu cervell, que no li acaba d’ anar del tot bé.
No sé amb quina paraula es deu classificar el meu cas i si, hi pot haver qui pensi de mi, que alguna cosa no funciona bé dins el meu cervell, repeteixo no classifico a ningú per la seua raça, però si que classifico, més haviat desclassifico, per la seua religió.
I els desclassifico, perquè em fan por. Jo no sóc creient. Penso que tinc una vida que he d’aprofitar i em fan molta pena aquelles persones que la perden, preparant-se per a una vida futura de la que no tenen ni el més mínim indici de que pugui existir. Alguns diuen: creure en alguna cosa desprès de la mort em fa sentir més segur. A mi no. Jo en tinc prou en pensar que visc cada dia i que em moriré quan es mori l’última persona que em recordarà.
Per tant, quan veig tota aquesta gent que últimament arriben als nostres pobles, no noto cap sentiment de que em venen a prendre res, com diuen alguns, ni de que tot és per a ells com diuen uns altres. Només penso en la tristor de les seues vides. Unes vides dedicades a una vida futura, que no els arribarà mai. També ho penso quan veig monges i capellans d’aquí.
Però sobretot quan veig les dones. Ara fa molta calor elles aguanten impertèrritres, sota les seues indumentàries, tan poc apropiades per suportar altes temperatures. Jo penso: no ho podria sofrir!.
La platja, les piscines… els hi són vetades, a França diuen que en alguns poliesportius els hi deixen anar un dia a la setmana i barren finestres i portes perquè no les vegi ningú.
No pot ser!, no podem donar aquestes facilitats. A nosaltres ens va costar molt treure’ns tot això de sobre, perquè ara hi tornéssim.
Jo recordo quan aquí arribaven les primeres turistes nòrdiques que duien biquini, i eren considerades per l’estat espanyol i per l’església catòlica, unes pecadores. Però tot això ho vam superar i més tard érem nosaltres qui, a les nostres platges, ens lluïem amb topless, ens va costar més d’un disgust i molts dels nostres pares van morir sense saber què havíem perdut la virginitat abans d’arribar al matrimoni. No podem tornar enrere.
Per nosaltres i per elles, però sobretot per les seues filles, perquè acabin revelant-se, contra aquestes imposicions que en nom d’una religió mal entesa, no deixa viure la vida en llibertat.
No podem cedir.

Un altre curs que s’acaba

solsolet — Thu, 19 Jun 2008 15:49:00 +0000

I ja en són 31.
Sempre quan un curs s’acaba sembla que tanques un cicle, els mestres comptem els anys per cursos, quan tornem al setembre direm l’any passat, moltes vegades sense donar-nos compte que encara és el mateix any. Però el curs és així d’important per a nosaltres.
Aquests dies es sent parlar molt dels problemes dels pares per conciliar els horaris de treball amb els de les vacances dels nens i nenes. Aquest matí, el policia de Catalunya, el senyor Cuní ja ha obert el seu programa amb la desesperació de molts pares, però és curiós tenim tot l’any per parlar-ne, i només ho recordem per aquestes dates. Potser és que no és tan important.
Jo em poso a la pell d’aquells pares que avui els han arribat els nens i els hi han destarotat tota la planificació del seu horari, no deixa de ser un enrenou, però el tema no és per anar improvisant, això s’ha de tenir previst, Quan algú decideix portar un fill al món ha d’analitzar les coses que se li giraran d’esquena i aquesta és una d’elles.
El que vull dir és que quan els mitjans de comunicació ens bombardegen, dient tot el dia, pobres pares, què faran amb els seus fills?, no deixen de menester la funció dels pares, que segur que ja fa molts dies que ho tenen pensat, calculat i solucionat.
Una altra cosa és que vulguèssim que les escoles estiguin obertes més temps, per optimitzar espais,cosa amb la que estic totalment d’acord, però no oblidéssim que els nens i nenes no es poden deixar en mans de qualsevol, qui els cuidi ha de tenir una titulació, no potser que qualsevol persona amb un títol de monitor que ha aconseguit en tres o quatre setmanes, pugui fer la funció, com ho fa moltes vegades, de mestre.
Aquí, qui s’ha de posar les piles és l’administració i crear unes titulacions per a persones que s’han de fer càrrec dels nens quan no estan amb els seus mestres. Desgraciadament veiem, cada dia, com es contracta gent amb una molt baixa preparació, molta responsabilitat, un horari feixuc i a qui es paga molt malament.
Siguem seriosos, els nens i nenes no són joguines.

Ruhnama

solsolet — Sun, 08 Jun 2008 14:20:02 +0000

La república del TurKmenistan , és un estat de l’Asia Central que fins el 2006 va estar liderada per Saparmurat Niyazov, que l’ administrava com la seua finqueta particular, si fa, no fa, com tots els dictadors del món.
Era possible trobar la seva imatge per tots els racons del país: en ampolles de beguda, monuments, monedes, i per descomptat sortia en tots els llibres de text.
Aquest “simpàtic” senyor va fer tancar biblioteques rurals perquè pensava que a la gent de poble no els agrada llegir i va fer construir una mesquita de cent milions de dòlars per honorar la seua mare. El 2004 va fer fora 15.000 metges rurals amb l’argument que era il·lògic tenir tant personal mèdic en zones rurals en lloc de la capital, i va deixar de banda el ballet y l’òpera per “no ser part de la cultura”, va fer canviar el nom del pa (chorek) pel nom de la seua mare (Gurbansoltan edzhe), exigia una prova de moralitat als conductors de cotxes, i feia que els metges rendissin jurament a la seua persona en lloc de fer el jurament hipocràtic. Aquestes entre mils d’altres decisions governamentals que el poble complia incondicionalment, sota amença de presó tortura o pèrdua de bens.
Però el fet més rocambolesc va ser la publicació del Ruhnama, llibre escrit per ell mateix que explica ficcions històriques viscudes, en primera persona, per ell mateix i que és d’obligada lectura, així com la seua exhibició en totes les llibreries i oficines i considerat a l’alçada del Coran en les mesquites, sota pena de ensorrament, si no es compleix.
Cal estudiar-lo en primària i secundaria i cal memoritzar-.ne fragments fins i tot per a aprovar l’examen de conduir.
La difusió del llibre fora del Turkmenistan és importantíssima, ja que cada vegada que es pública en una llengua nova se’n fa una propaganda extraordinària fet que provoca que els pobres “turkmenistantesos” es creguin que són el melic del món, per això és imprescindible fer-ne una traducció si vols tenir negocis en el país, condició a la que accedeixen, sense miraments, empreses de tot el món.
El seu successor continua la seua obra.

Aigua!!

solsolet — Wed, 28 May 2008 20:28:01 +0000

Això és aigua i que aquí ningú gosi ja, parlar de sequera.
La canonada, només es pot justificar pels motius que circulen per Internet i que ens han arribat a tots: El PSC ha de pagar antics deutes.
No poden seguir enganyant a tothom. Aquesta vegada el cel s’ha posat de part dels qui tenien la raó.
Que deroguin el decret ja!
Per dignitat!

Avui la manifestació

solsolet — Sun, 18 May 2008 18:57:02 +0000

Molta gent, i gent vinguda de tot arreu.
Un crit s’ha tornat a sentir a la vora del riu: lo riu és vida, no al transvasament,, vam guanyar una batalla, mai ens vam creure que haviem guanyat definitivament, i avui hem tornat a treure les samarretes que ben planxades esperaven a l’armari, i hem tornat a cridar perquè el riu és la nostra vida i la vida ha de ser on és el riu.
Això només respon a un desequilibri territorial i a un primar més els diners que les persones.

Plou!!!

solsolet — Fri, 16 May 2008 21:13:38 +0000

Feia tant de temps que no veiem ploure d’aquesta manera.
Ha estat plovent gairebé tota la setmana i amb pluja bona, d’aquella que els més vells en diuen que fa saó.
I la setmana que bé diuen que seguirà plovent.
Sembla que de dalt del cel s’han posat de part de la gent de l’Ebre, (potser la Moreneta), i aquesta aigua que neteja i deixa aquesta olor de terra mullada, que teniem tan oblidada, ens fa créixer l’esperança.
Potser algú entrarà en raó, o potser no, hi ha massa interessos pel mig.
La canonada es farà tan si com no, perquè del que es tracta es de quedar bé amb els rics empresaris que la promocionen, o és que algú s’havia cregut que ho feien perquè la gent de Barcelona que va a treballar cada dia, que paga puntualment els seus impostos, que no arriba a fi de més, que va a votar al menys dolent, es podia quedar sense aigua?
No!, ens han tornat a enganyar!

Usurers, escanyapobres, rates…

solsolet — Tue, 13 May 2008 21:26:13 +0000

>Una notícía d’ahir deia que l’OCU ve rebre l’any 2007 una quantitat (no recordo exactament quina), de queixes d’usuaris de Telefònica. Això m’anima a explicar el meu cas.
He rebut ja dos cartes de la companyia en les que se’m comunica que tinc un deute amb ells,(20 euros) i que si no els hi faig arribar els diners,amb els interessos corresponents prendran mesures judicials en contra meua.
El cas és que els diners es veu que els hi dec des de l’any 1999 i són d’una factura d’un telèfon mòbil. Tenint en compte que vaig tenir el meu primer telèfon mòbil l’any 2005, i que de sempre els contractes amb telefònica han anat a nom del meu marit,algú m’hauria d’explicar d’on han tret el deute.
Ja els he escrit explicant-los la situació, per resposta el silenci. Tenen un web on pots apuntar-te a les mil i una oferta que et proposen, però on misteriosament no et donen cap opció de contactar, ni el més minim rastre d’atenció al client. Si intentes aclarir-ho per telèfon, desprès de passar-te d’un lloc a un altre acabés parlant (naturalment en castellà), amb algú que et parla en un accent sud-americà i que no té ni idea del que estàs dient.
Mentrestant, en teoria, la meva factura que partia de 20 euros es va fent gran (els interesos), Com s’acabarà la història?.
Es veu que ells tenen dret a demanar rendiments dels seus diners, pèrò per què jo que vaig tenir un negoci i que vaig haver d’abandonar cansada de tenir tants deutors no puc demanar també interessos?
Per què ens queixem tant de totes les companyies de telefon i els nostres governants (ja,ja) no hi fan absolutament res?
Hauria d’aclarir que una vegada vaig tenir un problema en Wanadoo i l’oficina de consum del Consell Comarcal ho va solucionar. Tenia jo raó i me la van acabar donant, suposo que per pesada, però és trist que sigui l’única manera d’aconseguir-ho.

Se hi ha lluït en Sirera

solsolet — Sun, 04 May 2008 18:42:11 +0000

“Si ERC no està disposada a donar suport al Govern, aquí hi ha el PP”, ha insistit Sirera, amb la voluntat, segons ha dit, de “simplement garantir que Girona tingui llum, que els barcelonins tinguin aigua i que el país avanci”, ha explicat. El president del PPC ha assistit aquest migdia a un dinar a la caseta del PP de la Fira d’Abril, acompanyat d’un centenar de militants i simpatitzants.
D’això se’n diu mirar pel país, mentre si hem de fotre a uns quants milers ens és totalment indiferent, nosaltres tenim els vots a Barcelona ciutat.
L’únic partit que no ha abandonant als ciutadans i ciutadanes de l’Ebre ha estat ERC, tingue-ho ben present per a unes properes eleccions, fins els seus dirigents aniran a la manifestació del 18 a Amposta, no sé que feu els joves antitransvasament fent pintades contra el govern a Tortosa (Luís Salvadó de ERC). Aneu a fer-les a Tarragona que hi és en Xavier Sabaté antic antitransvasista

El llibre més venut

solsolet — Wed, 23 Apr 2008 19:36:59 +0000

No escriure el seu nom ni el títol del seu llibre, estic cansada avui, de sentir tot el dia parlar d’ell. És més, estic cansada de sentir parlar d’ell, des de fa uns quants dies. No és el llibre més venut, és el llibre que ens han obligat a comprar, ens han crucificat amb el títol i l’autor a tot hora, i des de tots els mitjans i la majoria de gent ha caigut en el parany de la mateixa manera que ens llevem del sofà per anar a buscar una beguda a la mitja part d’una pel·lícula, només pel fet de veure-la anunciada. M’agradaria saber quants dels que avui han comprat el llibre l’acabarà llegint.
Ja ho sé, per als escriptors és un dia a l’any. Justament per això. Hi ha d’altres i molt bons escriptors, que escriuen molt bé, i esperen la diada, per vendre, i a més a més escriuen bones novel·les o llibres de no ficció, que no són només obres, que acompanyades d’una bona campanya mediàtica, es venen soles.
També sé que cada any passa el mateix, però altres anys els escriptors més venuts no tenen la barra de treure el seu llibre només en castellà i fer-se els amos del dia, i a sobre haver nascut a Barcelona i parlar català, i ser dels que, quan hi ha una fira important, reivindicar la seua cultura catalana.
Per què oblidem tan fàcilment en el nostre país?
Jo m’he comprat “El vertigen del Trapezista” un llibre escrit en català (mai gosaria a comprar un llibre escrit en castellà per Sant Jordi) de Jesús M. Tibau, que és qui ens entreté amb els seus jocs literaris i a més a més sé que de tant en tant dona una volta pel meu bloc.

Bona diada a tothom!

solsolet — Tue, 22 Apr 2008 21:16:06 +0000