| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Jun | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Això és aigua i que aquí ningú gosi ja, parlar de sequera.
La canonada, només es pot justificar pels motius que circulen per Internet i que ens han arribat a tots: El PSC ha de pagar antics deutes.
No poden seguir enganyant a tothom. Aquesta vegada el cel s’ha posat de part dels qui tenien la raó.
Que deroguin el decret ja!
Per dignitat!
“Si ERC no està disposada a donar suport al Govern, aquí hi ha el PP”, ha insistit Sirera, amb la voluntat, segons ha dit, de “simplement garantir que Girona tingui llum, que els barcelonins tinguin aigua i que el país avanci”, ha explicat. El president del PPC ha assistit aquest migdia a un dinar a la caseta del PP de la Fira d’Abril, acompanyat d’un centenar de militants i simpatitzants.
D’això se’n diu mirar pel país, mentre si hem de fotre a uns quants milers ens és totalment indiferent, nosaltres tenim els vots a Barcelona ciutat.
L’únic partit que no ha abandonant als ciutadans i ciutadanes de l’Ebre ha estat ERC, tingue-ho ben present per a unes properes eleccions, fins els seus dirigents aniran a la manifestació del 18 a Amposta, no sé que feu els joves antitransvasament fent pintades contra el govern a Tortosa (Luís Salvadó de ERC). Aneu a fer-les a Tarragona que hi és en Xavier Sabaté antic antitransvasista
No escriure el seu nom ni el títol del seu llibre, estic cansada avui, de sentir tot el dia parlar d’ell. És més, estic cansada de sentir parlar d’ell, des de fa uns quants dies. No és el llibre més venut, és el llibre que ens han obligat a comprar, ens han crucificat amb el títol i l’autor a tot hora, i des de tots els mitjans i la majoria de gent ha caigut en el parany de la mateixa manera que ens llevem del sofà per anar a buscar una beguda a la mitja part d’una pel·lícula, només pel fet de veure-la anunciada. M’agradaria saber quants dels que avui han comprat el llibre l’acabarà llegint.
Ja ho sé, per als escriptors és un dia a l’any. Justament per això. Hi ha d’altres i molt bons escriptors, que escriuen molt bé, i esperen la diada, per vendre, i a més a més escriuen bones novel·les o llibres de no ficció, que no són només obres, que acompanyades d’una bona campanya mediàtica, es venen soles.
També sé que cada any passa el mateix, però altres anys els escriptors més venuts no tenen la barra de treure el seu llibre només en castellà i fer-se els amos del dia, i a sobre haver nascut a Barcelona i parlar català, i ser dels que, quan hi ha una fira important, reivindicar la seua cultura catalana.
Per què oblidem tan fàcilment en el nostre país?
Jo m’he comprat “El vertigen del Trapezista” un llibre escrit en català (mai gosaria a comprar un llibre escrit en castellà per Sant Jordi) de Jesús M. Tibau, que és qui ens entreté amb els seus jocs literaris i a més a més sé que de tant en tant dona una volta pel meu bloc.
La unidad espanyola té un vici d’origen: no és espontània, és una imposició. Quan pobles diversos s’uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar, sinó, justament per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un possible invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat una garantia per a la nacionalitat. La unidad que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur destrucció. Aquesta unidad cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l’acceptaria pas si la hi imposaven.
Aquest matí escoltant Catalunya ràdio he sentit aquesta poesia que recitava un senyor anomenant Josep Mª Barbal, m’ha fet molta gràcia i sobretot pel to en que la recitava. La veu era de ben enfadat, si voeu escoltar-la, busqueu la programació d’avui a les dotze del migdia, jo no la puc enllaçar perque el meu bloc, encara no sé perquè (si algú ho sap que m’ho digui, gràcies), no permet ni videos ni audios.
La transcric a mà.
Prou, prou
Ja en tenim prou
Ja n’estem farts
de tanta poca vergonya
de sentir tants disbarats
a on t’han portat Catalunya
el poble molt bé ho sap
a la dolça espiral decadència
menada per una mediocre presidència
d’un govern totalment ineficaç.
L’oposició crida tota irritada
com si ella no tinguès cap culpabilitat
els vint-i-tres anys de govern
no donen cap responsabilitat.
El Parlament de Madrid,
sembla una tertúlia de taberna
fa poc el seu President
així ho va anomenar
diuen el que no pensen
i ho diuen sense pensar
que ells són representants
d’uns indefensos votants.
Aquestos politics tan sacrificats
no mos interessen
Volem politics que no necessitin traductors,
Volem politics que gaudexin treballant.
Necessitem gent ben preparada
que detectin els fantasmes
per anar-los escombrant.
Tota la culpa no la té Madrid
ja comença a ser hora
que mos deixessim de mirar el melic.
Agitadors camuflats de demòcrates
pressumptes feixistes salvadors de patries.
Ja en tenim prou de discursos
Ja en tenim prou d’amenaces
L’ética també serveix en política
l’educació és internacional,
feu-la servir encara
que sigui de tant en tant.
Que tinguin un bon dinar senyories
Amén
M’ ha agradat molt perquè crec que diu el que pensem tots, i com que reb tothom, ja està bé que algú que tingui un micro ho cridi ben fort.
Necessitem un canvi generacional de politics. És URGENT !!!
Sentir recitar el poema per la ràdio, ha estat un plaer.
Ha mort als 82 anys Paco Candel.
Ha estat notícia aquesta setmana la mort de Paco Candel. Una notícia que a mi m’entristeix pel que va signifcar, per a mi, aquest escriptor.
He volgut recuperar el primer llibre que vaig llegir d’ell “Hay una juventud que aguarda” , sempre poso la data als meus llibres i he vist que era l’any 72, quan el vaig llegir i em va costar 50 pessetes.
Jo en aquell moment tenía 16 anys i volia ser escriptora, el llibre em va colpir perquè parlava de la meva joventut, parlava dels joves que ho esperavem tot de la vida i que per a tot havien de superar innombrables obstacles.
Era una joventut que encara l’any 72 vivía les acaballes de la dictadura, una joventut que en poc anys, va tenir un despertar de sobte i es va adonar que el seu era un país que tenia un lloc important en la cua del món i en tots els sentits.
Sort em vam tenir de saber reaccionar. Sort em vam tenir de ser-hi a temps per entendre que les coses eren d’una altra manera, i vam patir, vam patir la incomprensió de pares i de molts professors. Veniem, com diu la cançó, d’un país orfe.
De Paco Candel més tard també vaig llegir:
Los importantes: Pueblo
Los importantes: Élite
Dónde la ciudad cambia su nombre
Han matado un hombre han roto un paisaje.
Tots més o menys a la mateixa època, després no he llegit res més d’ell, però he seguit la seva trajectòria com a senador, i home bo que ha estat tota la seva vida, em queda pendent de llegir la seua biografía.
Això només vol ser una opinió més a les moltes que s’han dit i s’han escrit les últimes setmanes.
Per a mí és una pèrdua de temps i de diners tot el que hi ha al voltant d’aquest assumpte: Crec que en país que es diu democràtic com el nostre no hauriem de fer l’esforç de dedicar-li més temps ni invertir-hi ni un euro més en l’anar i venir dels “presuntes culpables” cap a la físcalia.
Quí no ha tingut el plaer d’agafar un diari amb la fotografía del rei, d’Aznar, Rajoy i ara d’en Cirera i d’altres com ells i utilitzar-lo per no trepitjar el terra quan està mullat, o deixar-lo al cubell de la brossa perquè aquest no s’embruti?. Ara potser haurem d’anar amb més compte no sigui cosa que ens detinguin, ja hem vist que hi ha càmares espiant per tot arreu, capaces de convertit, el que és un fet habitual, en una salsa rosa més.
Jo als de la fiscalía, ja que es veu que no tenen feina els hi proposaria investigar alguns altres casos que segurament acabarien en delicte.
Uns exemples:
És tan trist que després de tot el que passi fessim un missal per la crema d’unes fotografíes…
I el més trist de tot és que la Casa Reial, veien cap on van les coses, es mantingui en silenci.
Ah! segur que encara són de vacances i no se n’han enterat de res.
No vull acabar sense des d’aqui felicitar als de Polònia pel seu gag sobre les fotografíes de l’ últim dijous. Senzillament genial!
Ajudem els nacionalistes espanyols a que entenguin que Catalunya és una nació.
Entra al seu web stopnacionalismo i vota Què és per a tu Catalunya?.
En aquest moment està guanyat què és una nació
