Que tinguis sort, Antoni
Ara mateix acabo de sentir l’acomiadament de l’Antoni Bassas de Catalunya Ràdio,i encara amb llàgrimes als ulls em poso a escriure aquestes línies.
Diu l’eslogan de l’emisora.enguany que fa 25 anys “l’hem fet entre tots” i jo afegiria i entre uns pocs l’estem desfent.
Jo era oient incondicional de Catalunya ràdio, ja em van perdre, com a tal, quan van deixar anar el Clapés, (ara l’escolto per Internet, al meu poble no es pot sentir RACC 1). Durant molts anys també vaig seguir el programa del Solà dissabtes i diumenges, ara ja fa molts temps que m’és impossible perquè el trobo repetitiu i pesat a tope. A la nit no acostumo a sentir la ràdio, per tant, només em queda el matí, que tampoc la puc sentir perquè estic a la feina, però en arribar a casa, molts dies i per Internet em poso la part del programa que considero que és la més interessant.
Ja ho sé, som en un temps que tot és fàcil, puc sentir una part d’aquí, una altra d’allà, tinc els mitjans. Però no puc deixar de pensar que avui, el nostre país i nosaltres com a oients, hem fet un gran pas enrere.
El programa que té la millor audiència i se’l carreguen!. Per fi en Basses ha dit per què: havia de començar una hora abans i acabar també, una hora abans, això ho podia consentir, havia de prescindir del “APM”, molt més difícil de suportar, havia de fer una neteja de tertulians,això si que no!.
Jo no m’ho puc creure, que la ràdio nacional catalana posi límits als seus millors treballadors en els nostres dies, crec que és d’una gran immoralitat, i de molt poc respecte per aquells que l’escoltem cada dia.
Desgraciadament es donar la raó a aquells que parlaven de la crosta nacionalista.
