Ruhnama

solsolet | sentiment de vergonya | Diumenge 8 Juny 2008

sin-titulo-1.gif
La república del TurKmenistan , és un estat de l’Asia Central que fins el 2006 va estar liderada per Saparmurat Niyazov, que l’ administrava com la seua finqueta particular, si fa, no fa, com tots els dictadors del món.
Era possible trobar la seva imatge per tots els racons del país: en ampolles de beguda, monuments, monedes, i per descomptat sortia en tots els llibres de text.
Aquest “simpàtic” senyor va fer tancar biblioteques rurals perquè pensava que a la gent de poble no els agrada llegir i va fer construir una mesquita de cent milions de dòlars per honorar la seua mare. El 2004 va fer fora 15.000 metges rurals amb l’argument que era il·lògic tenir tant personal mèdic en zones rurals en lloc de la capital, i va deixar de banda el ballet y l’òpera per “no ser part de la cultura”, va fer canviar el nom del pa (chorek) pel nom de la seua mare (Gurbansoltan edzhe), exigia una prova de moralitat als conductors de cotxes, i feia que els metges rendissin jurament a la seua persona en lloc de fer el jurament hipocràtic. Aquestes entre mils d’altres decisions governamentals que el poble complia incondicionalment, sota amença de presó tortura o pèrdua de bens.
Però el fet més rocambolesc va ser la publicació del Ruhnama, llibre escrit per ell mateix que explica ficcions històriques viscudes, en primera persona, per ell mateix i que és d’obligada lectura, així com la seua exhibició en totes les llibreries i oficines i considerat a l’alçada del Coran en les mesquites, sota pena de ensorrament, si no es compleix.
Cal estudiar-lo en primària i secundaria i cal memoritzar-.ne fragments fins i tot per a aprovar l’examen de conduir.
La difusió del llibre fora del Turkmenistan és importantíssima, ja que cada vegada que es pública en una llengua nova se’n fa una propaganda extraordinària fet que provoca que els pobres “turkmenistantesos” es creguin que són el melic del món, per això és imprescindible fer-ne una traducció si vols tenir negocis en el país, condició a la que accedeixen, sense miraments, empreses de tot el món.
El seu successor continua la seua obra.

No hi ha comentaris

Encara no hi ha comentaris.

Suscripció RSS als comentaris de la entrada. URI per a retroenllaç.

Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck