Sol solet

No escriure el seu nom ni el títol del seu llibre, estic cansada avui, de sentir tot el dia parlar d’ell. És més, estic cansada de sentir parlar d’ell, des de fa uns quants dies. No és el llibre més venut, és el llibre que ens han obligat a comprar, ens han crucificat amb el títol i l’autor a tot hora, i des de tots els mitjans i la majoria de gent ha caigut en el parany de la mateixa manera que ens llevem del sofà per anar a buscar una beguda a la mitja part d’una pel·lícula, només pel fet de veure-la anunciada. M’agradaria saber quants dels que avui han comprat el llibre l’acabarà llegint.
Ja ho sé, per als escriptors és un dia a l’any. Justament per això. Hi ha d’altres i molt bons escriptors, que escriuen molt bé, i esperen la diada, per vendre, i a més a més escriuen bones novel·les o llibres de no ficció, que no són només obres, que acompanyades d’una bona campanya mediàtica, es venen soles.
També sé que cada any passa el mateix, però altres anys els escriptors més venuts no tenen la barra de treure el seu llibre només en castellà i fer-se els amos del dia, i a sobre haver nascut a Barcelona i parlar català, i ser dels que, quan hi ha una fira important, reivindicar la seua cultura catalana.
Per què oblidem tan fàcilment en el nostre país?
Jo m’he comprat “El vertigen del Trapezista” un llibre escrit en català (mai gosaria a comprar un llibre escrit en castellà per Sant Jordi) de Jesús M. Tibau, que és qui ens entreté amb els seus jocs literaris i a més a més sé que de tant en tant dona una volta pel meu bloc.