Del transvasament del Roine
Cada vegada que sento parlar del transvasament del Roine sento una punxada a l’estomac, que crec que és barreja de sentiment de vergonya, de ràbia i d’impotència davant d’aquesta gent que es dedica a la política, que hi és, només a fer política de partit, oblidant-se que moltes vegades hi ha gent (poca) que els escolta i pensa.
També penso que si sabessin que hi ha més gent que se’ls escolta, no s’atrevirien a dir les animalades que diuen.
Tenim un problema amb l’aigua. Immediat. Per aquí no es parla d’altra cosa: tenim por.
I surt el senyor Duran dient que la solució ja la tenien ells pensada de feia anys (quan es van vendre el territori). La solució és, ni més ni menys, el transvasament de l’aigua d’un riu que és en un altre país!.
Fàcil solució, quan ho deien per aquí, mira, com aquell, tots els coneixem, però ara, es que ho ha demanat seriosament al govern espanyol com a condició sine quanum. Clar que l’altre, que és molt més espavilat que ell, abans va trucar a seu onomin del país veí i li va dir: li diré que si, però no et preocupis per darrera creuaré els dits.
Tots plegats es pensen que som tontos de capirote. Aquí hi ha un qüestió molt important de fons: un desequilibri territorial molt difícil avui, per avui d’equilibrar, una mala gestió de recursos i uns mitjans que treballen partidariament, com el sr. Cuní de TV3 que cada matí ens dona el bon dia recordant-nos que Barcelona, que és la ciutat que té més habitants i paga l’aigua més cara, té set.
Això és el que importa, si cal arrencar el blat de moro que servirà de farratge als animals que ens donaran la seua carn, o els arbres fruiters que ha costat anys i panys de fer créixer, això no importa a ningú, són quatre els obstinats a seguir endavant amb l’agrucultura o la ramaderia i que no entenen que el futur, la vida és a Barcelona, la resta de territori que es faci fotré.
El transvasament del Roine, es un invent de CiU quan es van veure acorralats per una Plataforma de gent de la terra,que sortia en defensa del seu pa de cada dia. Es creien que els diríem que si, aquí teniu l’aigua perquè ells eren presents en tots els pobles, però els pobles van dir NO i ara en pobles com el meu la seua representació és minsa. Aleshores, quan es van veure que a tot arreu se’ls girava l’esquena van pensar en un projecte difícil, costos, i impossible de dur a terme: era la seua alternativa, la seua mofa als pobles de la vora del riu, un projecte que saben perfectament que és del tot inviable.