Torne’m a parlar de l’aigua
Aquesta setmana hem tret les samarretes del racó de l’armari on eren guardades. Ens les hem tornat a posar, ja vam fer bé de no llençar-les.
Ens van enganyar. Ens deien que l’aigua era per fer el camps productius i tots sabíem que el que volien fer productives eren les seves urbanitzacions i els seus camps de golf. Però no se’n van sortir, els vam parar. Era la força de la gent de la terra que defensava el que de sempre havia estat el seu pa: el riu.
Ara ens tornen a voler enganyar. Ara són uns altres i amb uns altres arguments. Fins i tot n’hi ha un que fins ara era ecologista i militava en un partit que es deia ecosocialista i verd. Déu meu! el que fa el poder, a hores d’ara ja no deu saber ni qui és ell mateix!.
Ens tornen a enganyar perquè diuen que el que necessiten és aigua de boca. Què entenen per aigua de boca?. Si preguntem a algú dels que diuen que necessitaran aigua, ens dirà que, l’aigua de boca, es compra al Mercadona, al Carrefour o a l’ErosKy, o és que hi ha algú a Barcelona que es beu l’aigua que surt de l’aixeta?.
No, però és que l’aigua de boca és aquella que es necessita per fer anar les rentadores, el water, els rentaplats…
Doncs aquesta ja la tenen, només han de buidar totes les piscines que tenen plenes, arreglar totes les fuites i deixar de regar tota la gespa que hi ha pels jardins, segurament aquest sacrifici no serà tan car com portar aigua de Tarragona, Marsella o Almeria que aquesta setmana hem sabut que ens costarà a tots 22 milions d’euros.
Han passat quatre anys des que es va derogar el transvasament de l’Ebre, tots sabíem que era ficció, que despertaríem del somni, que algun dia, hi tornaríem a ser, per això no vam fer pedaços de les samarretes, per això les teníem ben a mà i aquesta setmana ens les hem tornat a posar.
I durant aquests quatre anys, algú hem pot dir que s’ha fet per la nova cultura de l’aigua?