De l’aigua
Últimament tornem a sentir parlar molt de l’aigua.
Als qui vivim vora un riu, se’ns posa la carn de gallina en sentir parlar de l’aigua.
Els nostres avantpassats construïen els seus poblats sempre a prop d’un riu. Aquells poblats (un d’ells, el meu poble), van esdevenir poblacions on sempre l’ activitat, els costums, les festes, les tradicions giraven entorn del riu: la seua vida
Fins que arriba el segle XX. El segle XX potencia les macro ciutats, fa que una part del territori s’abandoni i concentra la població en ciutats millonàries d’habitants, que en poc temps esgoten els seus recursos, principalment l’aigua.
És problema de sequera?, o és problema d’una mala planificació de fa ja molts anys?.
És problema de tenir set? o és problema de massa fàbriques concentrades en un mateix punt que esgoten la capacitat de vida?.
Mentre, els que vivim a la vora del riu, on hi ha la vida, veiem com els nostres fills, en fer-se grans, no els queda altra solució que marxar cap a les grans orbes multiplicant el problema i contribuin al malbaratament d’una part del territori.
El plantejament hauria de ser un altre: s’hauria de portar la vida on hi ha aigua, i no portar l’aigua, on la vida, cada dia es fa més insuportable a causa de greus mancances.
Però no aprenem, no escoltem als qui ens ho diuen i ens ho repeteixen: Cal fer una previsió de futur, nosaltres no som els que hem de decidir sobre la Terra, només ens la deixen uns anys. No tenim cap dret a destrossar-la.
Algun dia construir macro urbanitzacions que contribueixen a formar macro ciutats serà considerat delicte ecològic.
També, segurament, serà massa tard.