Sol solet

A mi m’agrada la política. I m’agrada sobretot sentir parlar de política a persones que en saben molt, persones que tenen una visió de futur i són capaces d’esbrinar què passarà quins moviments farà segons qui i com acabarà tal cosa o tal altra.

Per això  aquest dies pateixo molt, i pateixo perquè no sento parlar de política, només es sent gent que s’escridassa uns als altres i es retreu lo malament que ho fan tot i lo bé que ho farien ells si hi fossin.

A quin nivell hem arribat? en quines mans hem deixat el nostre país?, no som ningú per cridar ben fort que ja n’hi ha prou? no som ningú per cridar que ja n’estem tips de sentir-los a tots?

Aquí hi ha d’haver una solució. No podem esperar que les urnes donin un resultat que és totalment fictici ja que molta gent opta per l’abstenció i se’n benifícien uns o altres.

On tenim tothom els ulls? Que no veiem el que ens està passant? Que no veiem que estant fent amb els nostres drets? Que no veiem que estant fent amb les nostres vides?.

Ho hem de parar d’alguna manera. No ens podem conformar dient: jo ja visc bé els demés ja s’ho faran perquè això ens comporta que en un moment determinat ens trobarem nosaltres també a punt de caure de cap al barranc, i ells no ens trauran al contrari ens ho posaran ben fàcil per a que ens hi fotéssim de cap.