A mi m’agrada la política. I m’agrada sobretot sentir parlar de política a persones que en saben molt, persones que tenen una visió de futur i són capaces d’esbrinar què passarà quins moviments farà segons qui i com acabarà tal cosa o tal altra.
Per això aquest dies pateixo molt, i pateixo perquè no sento parlar de política, només es sent gent que s’escridassa uns als altres i es retreu lo malament que ho fan tot i lo bé que ho farien ells si hi fossin.
A quin nivell hem arribat? en quines mans hem deixat el nostre país?, no som ningú per cridar ben fort que ja n’hi ha prou? no som ningú per cridar que ja n’estem tips de sentir-los a tots?
Aquí hi ha d’haver una solució. No podem esperar que les urnes donin un resultat que és totalment fictici ja que molta gent opta per l’abstenció i se’n benifícien uns o altres.
On tenim tothom els ulls? Que no veiem el que ens està passant? Que no veiem que estant fent amb els nostres drets? Que no veiem que estant fent amb les nostres vides?.
Ho hem de parar d’alguna manera. No ens podem conformar dient: jo ja visc bé els demés ja s’ho faran perquè això ens comporta que en un moment determinat ens trobarem nosaltres també a punt de caure de cap al barranc, i ells no ens trauran al contrari ens ho posaran ben fàcil per a que ens hi fotéssim de cap.
I per a que tots els que no aproven la seua independència, cagats de por de que s’estengui el gèrmen, recapacitin i deixin ser lliures als qui han optat pel camí de la llibertat.
Per al 14 de febrer hi ha convocada una vaga a l’ensenyament amb crida feta per tots els sindicats del sector.
La meva posició davant la vaga: secundar la crida dels sindicats.
Quan es va anunciar que Maragall seria Conseller d’Educació, a mi se’n van ficar els pèls de punta. Sabia que no en sortiria res de bo, sincerament penso que qualsevol per molta carrera política que porti per endavant no pot ser Conseller d’Educació i menys quan a algú se li regala una conselleria perquè se li deu un favor.
I aquí tenim les conseqüències unes bases per a una nova llei d’educació que deixen de banda un Pacte Nacional signat pels sindicats i la conselleria, que no es podrà complir i encara no té ni dos anys, i unes bases que obren la porta a la gestió empresarial de les escoles i a un reforçament dels equips directius que podrien portar al favoritisme a l’hora de confeccionar plantilles.
Diem no al document de bases, i sabem que això comporta una critica social per part de tots aquells que s’han de quedar els seus fills a casa el dia 14, pero ho fem en la certesa que, com sempre, ens manifestem en defensa d’una escola pública on es pugui impartir lliurement un ensenyament de qualitat.
