Fi d’una etapa
Avui la meva filla petita ha acabat els seus estudis, em refereixo als estudis formals naturalment, els altres espero que no els acabi mai, ja sé sap en aquesta vida nostra, si vols estar al dia, has d’estar formant-te contínuament. Però avui ha acabat els estudis que, per dir-ho d’alguna manera, eren responsabilitat dels seus primogènits, vull dir els que pagàvem els seus pares, suposo que ja m’heu entès.
Estic molt contenta pel que això suposa, sé que no és significatiu, no és com abans quan tenir una carrera universitària volia dir camp obert a tenir un lloc important o guanyar diners, avui en dia ser universitari es possible que vulgui dir tot el contrari. Però jo em sento molt feliç en pensar que les meves filles, totes dues, tenen una formació que, si bé no els servirà per aconseguir un bon estatus, sí que els hi ha servit per créixer com a persones i tenir una visió crítica de les coses i el moment que els hi pertoca de la vida.