Comentaris a: Dietari final http://cat.bloctum.com/solsolet/2008/01/23/dietari-final/ Blog allotjat a cat.bloctum.com Fri, 21 Nov 2008 10:49:33 +0000 http://wordpress.org/?v=2.3.3 By: ignacio http://cat.bloctum.com/solsolet/2008/01/23/dietari-final/#comment-102 ignacio Sun, 27 Jan 2008 11:54:03 +0000 http://cat.bloctum.com/solsolet/2008/01/23/dietari-final/#comment-102 és difícil discernir... però bé: jo de vegades em pregunto si donaria la vida per algú i em sembla que seria molt difícil. d'altra banda, quants pares han mort per salvar els seus fills? fa un temps una àvia es va tirar al canal, prop de lleida, per salvar el seu net, i es va morir... crec que es van morir els dos... és difícil és difícil discernir…

però bé: jo de vegades em pregunto si donaria la vida per algú i em sembla que seria molt difícil. d’altra banda, quants pares han mort per salvar els seus fills? fa un temps una àvia es va tirar al canal, prop de lleida, per salvar el seu net, i es va morir… crec que es van morir els dos… és difícil

]]> By: Queralbs http://cat.bloctum.com/solsolet/2008/01/23/dietari-final/#comment-96 Queralbs Thu, 24 Jan 2008 19:05:16 +0000 http://cat.bloctum.com/solsolet/2008/01/23/dietari-final/#comment-96 En aquest cas estic d'acord amb en Xirinacs, fins a la pregunta final, amb la qual discrep. És cert que en ambdós casos atemptes contra el primer dels drets humans -la vida-, però quan és no només contra la pròpia sinó també contra la d'innocents, no es pot perdonar en una societat organitzada. I això és el diu un jutge que feien comptes fer el proppassat cap de setmana al transport públic de BCN. Aquest és, per mi, el màxim desastre injustificable -no crec en els pecats-, que mereix la més gran de les condemnes. Si és cert que ningú té dret a llevar-se la vida, encara és pitjor segar la dels altres. De molt. En aquest cas estic d’acord amb en Xirinacs, fins a la pregunta final, amb la qual discrep.

És cert que en ambdós casos atemptes contra el primer dels drets humans -la vida-, però quan és no només contra la pròpia sinó també contra la d’innocents, no es pot perdonar en una societat organitzada. I això és el diu un jutge que feien comptes fer el proppassat cap de setmana al transport públic de BCN. Aquest és, per mi, el màxim desastre injustificable -no crec en els pecats-, que mereix la més gran de les condemnes.
Si és cert que ningú té dret a llevar-se la vida, encara és pitjor segar la dels altres. De molt.

]]> By: caterina http://cat.bloctum.com/solsolet/2008/01/23/dietari-final/#comment-95 caterina Thu, 24 Jan 2008 08:15:01 +0000 http://cat.bloctum.com/solsolet/2008/01/23/dietari-final/#comment-95 Pens que hi ha coses que és difícil dir si estan bé o malament. L'home en principi és un ésser lliure, sempre que mantigui un cert grau de moralitat. El tema del suïcidi és molt delicat però és difícil que una persona que mai ha tengut depressió, i a qui mai se li hagi passat per el cap matar-se, es faci una idea de què és el suïcidi. M'esgarrifa veure com psicòlegs i psiquiatres que no es saben posar al lloc dels demés i mai han sabut el que és una depressió, tractin amb depressius, una de les malalties més difícils de curar i amb menys eines per a enfrontar-s'hi perquè la cosa no es soluciona amb pastilles per dormir o que algú t'escolti. Un ha de fer el que li sembli, el que senti, sempre que no faci mal als demés. Com amb l'eutanasia, un tema que, en cas extrem, hi estic a favor, tot i que ajudar a morir a una persona que no es pot valer per si mateixa, deu ser molt complicat. En fi, temes difícils de debatre... Pens que hi ha coses que és difícil dir si estan bé o malament. L’home en principi és un ésser lliure, sempre que mantigui un cert grau de moralitat. El tema del suïcidi és molt delicat però és difícil que una persona que mai ha tengut depressió, i a qui mai se li hagi passat per el cap matar-se, es faci una idea de què és el suïcidi. M’esgarrifa veure com psicòlegs i psiquiatres que no es saben posar al lloc dels demés i mai han sabut el que és una depressió, tractin amb depressius, una de les malalties més difícils de curar i amb menys eines per a enfrontar-s’hi perquè la cosa no es soluciona amb pastilles per dormir o que algú t’escolti. Un ha de fer el que li sembli, el que senti, sempre que no faci mal als demés. Com amb l’eutanasia, un tema que, en cas extrem, hi estic a favor, tot i que ajudar a morir a una persona que no es pot valer per si mateixa, deu ser molt complicat. En fi, temes difícils de debatre…

]]>