Justificació de Catalunya (1955)
La unidad espanyola té un vici d’origen: no és espontània, és una imposició. Quan pobles diversos s’uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar, sinó, justament per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un possible invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat una garantia per a la nacionalitat. La unidad que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur destrucció. Aquesta unidad cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l’acceptaria pas si la hi imposaven.
I tant que no l’acceptaria! però sempre continuen imposant-la, per més anys que passin i no serveix ni la força, ni el diàleg. Ni els llibres, ni les reflexions… Què ens podria servir?
Comentari per carmerosanas — 16 Gener 2008 @ 6:28
No puc estar-hi més d’acord.
Quant a aquest tema vaig escriure un post al meu bloc:
http://queralbs.nireblog.com/post/2007/10/26/voler-ser-qui-som
La resta, és artificial i, per tant, no pot ser que duri sempre. Esperem.
Comentari per Queralbs — 16 Gener 2008 @ 10:49
Tota unitat que no surti dels sentiments sempre donarà problemes.
Comentari per Albert — 25 Gener 2008 @ 10:44