Sol solet

Poques vegades estic d’acord en les campanyes institucionals que em semblen una manera de llençar els diners que són de tots.

Però aquesta la trobo molt encertada, el lema que han triat contradiu el de tantes persones que diuen que no poden reciclar per culpa de l’espai reduït de la seva cuina.

En canvi la responsabilitat és gran. Senzillament diu: voler és poder.

Quan es tracta de reciclar no tothom vol, a mi a vegades m’agafen ganes d’agafar una càmera de fer fotos i anar pels carrers del meu poble retratant aquelles persones que treuen les deixalles en hores que no són reglamentaries o abandonen quelcom a la vora d’un contenidor que no és l’adequat.

I què en faria amb les fotos?, les enviaria a la nostra revista local per veure si, en veure’s, els hi cau la cara de vergonya.

Per ara encara no ho faré amb el temps…

La veritat és que m’amoïna molt el tema de les deixalles, deu ser perquè jo sóc de mena “tacanyona” i em sap greu que les coses que es poden aprofitar es facin malbé tant si són meues com si són de la resta de la humanitat.

Per això em pregunto, per què quan vaig al supermercat m’omplen de brossa que jo haure de portar al contenidor?.

Com és que les administracions es gasten els diners recordant-nos als contribuents que hem de reciclar i no fan res a fi de que les empreses que es dediquin a l’alimentació deixin de malbaratar papers i envasos?

Per qüestions d’higiene cal que els aliments vagin envasats, hi estic d’acord, però cal posar l’envàs a uns productes que amb   un paper en tendrien prou?.

Si quan compréssimm un producte ens fixéssim en tot el que hem de llençar, potser triarem el que ens l’ ofereixen només embolicat en una bossa de cel·lofana i  segurament així ens manifestariem  plenament responsables, fent el buit a qui no compleixi les regles, en no vendre, haurien de caviar i avenir-se a les normes.