Sol solet

La meva mare cosia molt bé, de fet tot ho feia bé, però cosir potser era al que li dedicava més temps i en sabia de debó: ho feia cada tarda.

És per això  que quan arribava el temps de carnaval no li feia gens de mandra confeccionar un vestit per a les seues dues nenes, un any anàvem de baturriques un altre anàvem de gitanes vestides amb la bata de cola etc. Clar que una vegada disfressades només ens podíem fer una pobra foto en blanc i negre ja que el meu poble no és de tradició carnavalesca i la veritat per Carnaval no es feia res.

El  cas és que de petita a mi m’agradava molt disfressar-me i aprofitava qualsevol vestit vell o tros de roba que trobava, per convertir-lo en un elegant vestit de nit  passant-me hores i hores de contemplació al mirall i  enraonant amb mi mateixa.

Ja una mica més gran, en temps d’estudiant de magisteri, vaig conèixer una noia que venia d’un poble on la gent es disfressava i feia una gran festa per Carnaval, jo no ho entenia massa, encara que ella explicava que ho passaven d’allò més bé, i em feia una mica d’enveja.

Un any ens va convidar al seu poble, i com era molt a prop de Sitges,   ens hi vam atansar. Crec que allí van començar els meus problemes amb el Carnaval. No ho vaig entendre, de quan en quan d’un portal d’una casa sortia un home vestit de dona i tothom corria a perseguir-lo, no sé amb quina finalitat, però jo que ja en aquell temps considerava que l’ homosexualitat no podia ser discriminatòria ni en temps de carnaval,  allò em va fer molta llàstima i gens de gràcia,  devia ser l’any 75 o 76.

Quan amb la Democràcia el meu poble va intentar recuperar la tradició carnavalesca que no havia tingut mai, a mi em va agafar massa tard, em vaig disfressar uns quants anys i vaig deixar de fer-ho perquè tampoc és que m’ho passés tan i tan bé.

Resumint que molt carnavalera no sóc però  la meva escola  surt al carrer i jo  ho he de fer per força. Durant molts anys hem dedicat molt temps al Carnaval (triar la disfressa és el que costava més), ara una colla de mares i algun pare s’encarreguen de confeccionar-la. Divendres a la tarda rua i passejada pel poble. Amb els anys he perdut la vergonya però quan era més jove ho passava realment malament.

Avui la meva filla petita ha acabat els seus estudis, em refereixo als estudis formals naturalment, els altres espero que no els acabi mai, ja sé sap en aquesta vida nostra, si vols estar al dia, has d’estar formant-te contínuament. Però avui ha acabat els estudis que, per dir-ho d’alguna manera, eren responsabilitat dels seus primogènits, vull dir els que pagàvem els seus pares, suposo que ja m’heu entès.

Estic molt contenta pel que això suposa, sé que no és significatiu, no és  com abans quan tenir una carrera universitària volia dir camp obert a tenir un lloc important o guanyar diners, avui en dia ser universitari es possible que vulgui dir tot el contrari. Però jo em sento molt feliç en pensar que les meves filles, totes dues, tenen una formació que, si bé no els servirà per aconseguir un bon estatus, sí que els hi ha servit per créixer com a persones i tenir una visió crítica de  les coses i el moment que els hi pertoca de la  vida.

És delicte jurídic i pecat moral matar (o matar-se).

És delicte jurídic i pecat moral la denegació d’auxilis a un altre (o a si mateix).

Existeix el delicte o el pecat per mera omissió.

¿Per què ha de se més noble no menjar o no beure que enverinar-se?

Denegar al cos allò que necessita ¿no és tal volta un suïcidi?

¿Es pot distingir entre la màxima virtut -donar la vida per amor- i el màxim pecat -suïcidar-se?

Lluís Maria Xirinacs

8-7-07

Josep Armengou

La unidad espanyola té un vici d’origen: no és espontània, és una imposició. Quan pobles diversos s’uneixen espontàniament no ho fan per suïcidar-se o per deixar-se assassinar, sinó, justament per mantenir-se com a tals pobles, per conservar llur personalitat, per ajudar-se mútuament contra un possible invasor, com és actualment el cas dels pobles que cerquen la unitat europea. Hom cerca en la unitat una garantia per a la nacionalitat. La unidad que imposa el centralisme als pobles peninsulars no és pas una garantia de llur destrucció. Aquesta unidad cap poble que mereixi el nom de tal no pot acceptar-la. Castella no l’acceptaria pas si la hi imposaven.

Poques vegades estic d’acord en les campanyes institucionals que em semblen una manera de llençar els diners que són de tots.

Però aquesta la trobo molt encertada, el lema que han triat contradiu el de tantes persones que diuen que no poden reciclar per culpa de l’espai reduït de la seva cuina.

En canvi la responsabilitat és gran. Senzillament diu: voler és poder.

Quan es tracta de reciclar no tothom vol, a mi a vegades m’agafen ganes d’agafar una càmera de fer fotos i anar pels carrers del meu poble retratant aquelles persones que treuen les deixalles en hores que no són reglamentaries o abandonen quelcom a la vora d’un contenidor que no és l’adequat.

I què en faria amb les fotos?, les enviaria a la nostra revista local per veure si, en veure’s, els hi cau la cara de vergonya.

Per ara encara no ho faré amb el temps…

La veritat és que m’amoïna molt el tema de les deixalles, deu ser perquè jo sóc de mena “tacanyona” i em sap greu que les coses que es poden aprofitar es facin malbé tant si són meues com si són de la resta de la humanitat.

Per això em pregunto, per què quan vaig al supermercat m’omplen de brossa que jo haure de portar al contenidor?.

Com és que les administracions es gasten els diners recordant-nos als contribuents que hem de reciclar i no fan res a fi de que les empreses que es dediquin a l’alimentació deixin de malbaratar papers i envasos?

Per qüestions d’higiene cal que els aliments vagin envasats, hi estic d’acord, però cal posar l’envàs a uns productes que amb   un paper en tendrien prou?.

Si quan compréssimm un producte ens fixéssim en tot el que hem de llençar, potser triarem el que ens l’ ofereixen només embolicat en una bossa de cel·lofana i  segurament així ens manifestariem  plenament responsables, fent el buit a qui no compleixi les regles, en no vendre, haurien de caviar i avenir-se a les normes.

M’ha arribat un mem de Cel vermell i fins ara no m’havia afegit a la roda perquè trobo que és una feinada però avui tinc temps i el contestaré.
1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:

“individuos, en tanto que obran en sociedad, el supuesto ímplícito de su obrar”
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

Una impressora

3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?

Polònia

4 - Sense mirar, quina hora és?
23:10

5 - Ara mira, quina hora és?
23:17
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
Res de res
7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?

No acostumo a estar massa temps pel carrer

8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
He llegit el correu

9 - Què portes posat ara mateix?
Pantalons i jersei
10 - Vas somiar ahir?
No ho recordo, per tant potser no vaig sommiar, ja que sempre ho recordo

 11 - Quan de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Molt
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?

Moltes lleixes plenes de llibres
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?

A mí
14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?

Veig poquissimes pel·licules perquè m’adormo abans que acabin els crèdits (els del començament)
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Alguna cosa que em fes sentir una immensa pau interior.

16 - Alguna cosa sobre tu:
Res interessant

17 - Si poguéssis fer alguna cosa al món, independenment de la política, què faries?
La revolució femenista a l’Africa.

18 - T’agrada ballar?
Depèn del moment

19 - Què en penses d’en George Bush?
Es un puto tarat de merda. Ho podria deixar així, però no m’agrada la paraula puto que la fem servir per a tot, i que és un costum que hem adquirit de les putes traduccions americanes. Per tant és un tarat de merda
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?

Ja tinc dues nenes i m’agraden molt els noms que tenen
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?

Bernat

22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Gens
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
La vertitat és que seria una sorpresa que em parlés, aquest senyor només es tracta amb els rics.

 24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:

Massa jove per fer-me gran

Caminant

 No em diguis que és un sommni

Bocins de nit

Filantprim

Als reis els vaig demanar que em portessin la República ( cada any ho provo), però es veu que no estan per aquestes bromes. M’adono que no truco a la porta adequada, perquè aquestes coses no es poden esperar de testes coronades. No aprendre mai…

Pere Calders
 

Que aquest 2008 serveixi per fer desaparèixer les desigualtats al món.

Entre tots ho podem fer possible.

No m'ho puc creure he penjat el meu primer vídeo i ha funcionat!!!

Ho havia provat un munt de vegades, i mai ho havia aconseguit.