29 anys
Avui fa 29 anys que ens vam casar.
Si ja sé que en llegir-ho us preguntareu: en vespres de Nadal es van casar?
Si. I conec moltes parelles que ho van fer per Nadal i té una explicació: fa 29 anys al Ministerio de Educación i Ciència no li importava gens ni mica si et casaves o no i per tant no posava substitut, ni et donava dies de permís, per tant molts mestres com jo ens casàvem pels vols de Nadal. Increïble, però cert.
Això és el que contesto sempre quan em fan la pregunta, la següent és: i a l’estiu? la meua resposta és que a l’any 1978 ens semblava una eternitat esperar de Nadal fins al mes de juliol per a casar-nos i com que no havies de triar la data en dos anys d’antelació per reservar restaurant ni fotògraf, ni anar sis mesos abans a comprar el vestit de núvia, doncs dit i fet: per Nadal, i en quatre dies ho vam tenir tot enllestit.
Jo crec que no em vaig casar per a conviure 29 anys amb ell, sempre he pensat que quan aquestes coses acaben s’ha de fer un pensament i s’ha poder tenir ales per a sortir volant, però…
Hem tingut mals moments, indiscutible, però molts de molt bons, hem patit i hem gaudit un al costat de l’altre. Avui quan ens hem despertat ens hem dit: Ens donem una oportunitat més?, seguim un any més? Bé, seria una bajanada deixar-ho ara, en tot cas l’any que bé, així sempre podrem dir que hem viscut 30 anys junts.
No ha estat massa difícil.
Ara només falta que la salut ens acompanyi.