Sol solet

Molt s’està parlant aquest últims dies d’educació.

Tothom hi diu la seua, i avui per acabar-ho d’adobar s’ha notificat oficialment que els nens i nenes de primària acabaran cicle amb qualificacions de notable, excel·lent etc, en paraules del Conseller: per afavorir l’esforç.

L’esforç? quin esforç?, el d’un nen o nena que rep a casa seua tot el recolzament que necessita per tirar endavant els seus estudis?

Quan es va implantar la LOGSE, teníem grans expectatives, ens van parlar de valors i normes, conceptes, procediments, ara, sense més s’ho han carregat i ningú ha dit ni piu, es més sembla que a tothom li va bé.

I ara tornarem a etiquetar els infants, per a acontentar pares i mares que necessitaran un pitet per explicar que el seu nen o nena ha aconseguit tres notables i quatre excel·lents. Sens dubte un bon pas enrere.

I tot per què?, perquè ningú en aquest país s’ha cregut mai la Reforma educativa, ningú l’ha aplicat com cal, començant pels de més amunt i acabant per l’últim responsable en educació.

La Reforma implicava un canvi de xip, que en molts llocs i en moltes persones  no s’ha arribat a donar mai. Per primer cop en el nostre país l’educació es feia extensiva i universal per a tothom fins als 16 anys. Això no és pot fer d’un dia per l’altre, això necessita molt esforç per part de tothom, pel contrari el resultat és l’enmagatzement de nois i noies sense cap més espectativa  que els facin fora de l’escola uns dies per tenir unes vacances de més.

És va córrer massa, i no es va preparar bé  la gent. Avui en dia el professor, sigui de primària o de secundària que pretén que els seus alumnes se l’escoltin sense participar per a res a la classe és un il.lús. Com ho pot pretendre si els seus alumnes estan acostumats a rebre la informació per vies diverses i saben que en general qui els hi està parlant és una persona que s’ha quedat obsoleta en més de un centenar de coses que ells dominen a la perfecció.?

Ens van dir que hi haurien els mitjans per a detectar problemes, i la gent suficient per a que els grups fossin reduïts, i es pogués treballar en comoditat. Pues només ens ha calgut sumar-li la emigració que en temps d’altres governs (i ara també), quedava tota per a l’escola pública, i els pares fugin amb els seus fills cap a la privada (privada?), costejada en diner públic, per a què desprès anéssim dient que no som racistes.

Aules amb 25, 26 alumnes o més i tres o quatre o cinc que no entenen res del que es parla, i si a meitad de curs n’arriba un altre, benvingut sigui ja ens en sortirem. Ajuda? Cap. D’uns anys ença les Aules d’Acollida, però són un invent recient.

I cada any com qui perd un llençol  en cada bugada, a començament de curs on havia dit blanc, ara dic negre. I rectifico reformo i torno a reformar i el que el curs passat era imprescindible, aquests és simplement vanal i  no home no, que això que dius que jo he dit, jo ho havia dit mai, segur que eres tu que ho va entendre malament. 

Sí, que necessitem millorar, però no els nostres alumnes, els nostres alumnes el que necessiten és que es faci una reflexió seriosa, qui impliqui la societat en general, de cap on volem anar, que al capdavant hi hagi uns politics responsables que entenguin d’educació, no que estiguin on estan per favors al germà o al partit, que escoltin als que diariament es mouen per  les aules que són, en definitiva, qui coneixen realment les necessitats.