Prou, prou
Aquest matí escoltant Catalunya ràdio he sentit aquesta poesia que recitava un senyor anomenant Josep Mª Barbal, m’ha fet molta gràcia i sobretot pel to en que la recitava. La veu era de ben enfadat, si voeu escoltar-la, busqueu la programació d’avui a les dotze del migdia, jo no la puc enllaçar perque el meu bloc, encara no sé perquè (si algú ho sap que m’ho digui, gràcies), no permet ni videos ni audios.
La transcric a mà.
Prou, prou
Ja en tenim prou
Ja n’estem farts
de tanta poca vergonya
de sentir tants disbarats
a on t’han portat Catalunya
el poble molt bé ho sap
a la dolça espiral decadència
menada per una mediocre presidència
d’un govern totalment ineficaç.
L’oposició crida tota irritada
com si ella no tinguès cap culpabilitat
els vint-i-tres anys de govern
no donen cap responsabilitat.
El Parlament de Madrid,
sembla una tertúlia de taberna
fa poc el seu President
així ho va anomenar
diuen el que no pensen
i ho diuen sense pensar
que ells són representants
d’uns indefensos votants.
Aquestos politics tan sacrificats
no mos interessen
Volem politics que no necessitin traductors,
Volem politics que gaudexin treballant.
Necessitem gent ben preparada
que detectin els fantasmes
per anar-los escombrant.
Tota la culpa no la té Madrid
ja comença a ser hora
que mos deixessim de mirar el melic.
Agitadors camuflats de demòcrates
pressumptes feixistes salvadors de patries.
Ja en tenim prou de discursos
Ja en tenim prou d’amenaces
L’ética també serveix en política
l’educació és internacional,
feu-la servir encara
que sigui de tant en tant.
Que tinguin un bon dinar senyories
Amén
M’ ha agradat molt perquè crec que diu el que pensem tots, i com que reb tothom, ja està bé que algú que tingui un micro ho cridi ben fort.
Necessitem un canvi generacional de politics. És URGENT !!!
Sentir recitar el poema per la ràdio, ha estat un plaer.
Uep Sol solet,
He estat intentant deixar un comentari al post anterior, però no sé què passa, que no hi ha manera. Així que ho intentaré aquí, a veure què passa.
El comentari que hi volia deixar és aquest:
Ep! no ens deixis fora, als altres, que hi som! sí que hi som.
Patir? bé, el camí de la vida el formen moltes pedres, però diuen que el que importa no és tant arribar, sinó gaudir del camí.
Ah! i també es diu que ningú es mor del tot mentre qualcú el recorda.
Així que ja ho saps: gaudeix, i al primer que parteixi … el recordarem.
Comentari per Queralbs — 6 Desembre 2007 @ 15:10
A veure,
Per a deixar un enllaç, cada tipus de bloc sol tenir un codi diferent, així que en el teu cas t’ho hauria de dir algú de bloctum.
Pel que fa a video hi ha una manera de posar un enllaç des del youtube: quan has trobat el que cerques, a una finestreta vora el video surt “embed” amb una tirallonga de símbols, ho has de seleccionar tot, copiar-ho i després enganxar-ho al post on el vols posar. A mi me funciona.
Salut i sort!
Comentari per Queralbs — 6 Desembre 2007 @ 15:15
Tot el que diu és la pura realitat, per desgracia. El problema està en que la gent preparada per ser un bon polític es dedica al sector privat, on guanyant molt més. Els polítics actuals son uns mediocres.
Un enllaç : selecciones la paraula a enllaçar i a la barra de símbols hi ha un amb forma de cadena, fas click al símbol i poses la direcció.
Per posar un vídeo del youtube angles( el espanyol no funciona) al final de la barra de simbols hi ha un botó groc amb una V, allà hi poses la direcció del vídeo.
Comentari per Albert — 7 Desembre 2007 @ 5:04
Jo sempre he pensat que gairebé cap persona intel·ligent i ben preparada i pot tenir massa interès per la política i dic gairebé com una concessió, no vull ser massa radical. Els que s’hi posen: els agrada la cadira i el poder. Desgraciadament. I així anem.
Comentari per Carme — 8 Desembre 2007 @ 17:59