Prou, prou
Aquest matí escoltant Catalunya ràdio he sentit aquesta poesia que recitava un senyor anomenant Josep Mª Barbal, m’ha fet molta gràcia i sobretot pel to en que la recitava. La veu era de ben enfadat, si voeu escoltar-la, busqueu la programació d’avui a les dotze del migdia, jo no la puc enllaçar perque el meu bloc, encara no sé perquè (si algú ho sap que m’ho digui, gràcies), no permet ni videos ni audios.
La transcric a mà.
Prou, prou
Ja en tenim prou
Ja n’estem farts
de tanta poca vergonya
de sentir tants disbarats
a on t’han portat Catalunya
el poble molt bé ho sap
a la dolça espiral decadència
menada per una mediocre presidència
d’un govern totalment ineficaç.
L’oposició crida tota irritada
com si ella no tinguès cap culpabilitat
els vint-i-tres anys de govern
no donen cap responsabilitat.
El Parlament de Madrid,
sembla una tertúlia de taberna
fa poc el seu President
així ho va anomenar
diuen el que no pensen
i ho diuen sense pensar
que ells són representants
d’uns indefensos votants.
Aquestos politics tan sacrificats
no mos interessen
Volem politics que no necessitin traductors,
Volem politics que gaudexin treballant.
Necessitem gent ben preparada
que detectin els fantasmes
per anar-los escombrant.
Tota la culpa no la té Madrid
ja comença a ser hora
que mos deixessim de mirar el melic.
Agitadors camuflats de demòcrates
pressumptes feixistes salvadors de patries.
Ja en tenim prou de discursos
Ja en tenim prou d’amenaces
L’ética també serveix en política
l’educació és internacional,
feu-la servir encara
que sigui de tant en tant.
Que tinguin un bon dinar senyories
Amén
M’ ha agradat molt perquè crec que diu el que pensem tots, i com que reb tothom, ja està bé que algú que tingui un micro ho cridi ben fort.
Necessitem un canvi generacional de politics. És URGENT !!!
Sentir recitar el poema per la ràdio, ha estat un plaer.