Avui, un dia diferent
Quan et lleves al matí, mai saps com serà el dia i en arribar la nit, quan et poses a analitzar per què el dia ha estat diferent pots arribar a treure’n algunes conclusions semblants a aquestes.
Hi ha dies que seria millor viure en una illa desèrtica, però i si hi vivim?, si la realitat és que només nosaltres (yo) sóc al món i tots els altres només hi sóu en la meva imaginació?.
Com puc saber jo que tu hi est si no puc penetrar en el teu cervell i esbrinar què realment penses de les coses? i si m’enganyes?
Si en un moment tot es pot perdre i més enllà no sabem el que hi ha (res), perquè hem de lluitar tant?, per què ens ho posem tot tant difícil els uns als altres?
El dia del nostre comiat tot es fon, i que deixem aquí? el record que dura només uns quants anys, desprès ens convertim en pura anècdota,
Si, mira, la meua reiaia va viure cap allà a l’any 2000 i la pobra va patir tant…
Segur que la reiaia va patir molt més que nosaltres… i segur que es queixaven menys del que ens sentim queixar-nos els uns als altres.
Sí que hi som els altres. I tant que hi som! Com podries dubtar-ho? Dona de poca fe… has de penetrar dins del cervell per creure-t’ho!
Si en un moment tot es pot perdre… doncs vivim el moment! Intensament!
Comentari per Carme — 8 Desembre 2007 @ 17:56