Sol solet

Aquesta entrada és exclusivament per a Albert

Albert: així és com em queda si faig el que tu em dius.

Ho he aconseguit!!!

Motíssimes gràcies!!!

Aquest és un crit d’auxili a tots aquells que com jo teniu un bloc cat.bloctum

Prego que algú em digui de manera clara i entenedora que he de fer per poder incloure un vídeo o un reproductor d’una cançó al meu bloc.

No hem serveix que hem digueu que ho he de fer a través de la rodoneta groga que hi ha al tauler editor, ja ho sé que és fa així, el que vull és que algú em digui que li falta al meu ordinador i on ho he d’anar a buscar.

He intentat milers de vegades penjar un vídeo i només em surt un quadrat on no s’hi veu res. Amb les cançons, és que ni tan sols dona senyals de vida. 

És un crit de desesperació, veig que altra gent que té la mateixa presentació que jo ho aconsegueix, si us plau AJUDEU-ME.

Us ho agrairé com el millor regal de Nadal.

Ah! el meu editor tampoc té corrector ortogràfic.

Avui fa 29 anys que ens vam casar.

Si ja sé que en llegir-ho us preguntareu: en vespres de Nadal es van casar?

Si. I conec moltes parelles que ho van fer  per Nadal i té una explicació: fa 29  anys  al Ministerio de Educación i Ciència no li importava gens ni mica  si et casaves o no i per tant no posava substitut, ni et donava dies de permís, per tant molts mestres com jo ens casàvem pels vols de Nadal. Increïble, però cert.

Això és el que contesto sempre quan em fan la pregunta, la següent és: i a l’estiu? la meua resposta és que a l’any 1978 ens semblava una eternitat esperar de Nadal fins al mes de juliol per a casar-nos i com que no havies de triar la data en dos anys d’antelació per reservar restaurant ni fotògraf, ni anar sis mesos abans a comprar el vestit de núvia, doncs dit i fet: per Nadal,  i en quatre dies ho vam tenir tot enllestit.

Jo crec que no em vaig casar per a conviure 29 anys amb ell, sempre he pensat que quan aquestes coses acaben s’ha de fer un pensament i s’ha  poder tenir ales per a sortir volant, però…

Hem tingut mals moments, indiscutible, però molts de molt bons, hem patit i hem gaudit un al costat de l’altre. Avui quan ens hem despertat ens hem dit: Ens donem una oportunitat més?, seguim un any més? Bé, seria una bajanada deixar-ho ara, en tot  cas l’any que bé, així sempre podrem dir que hem viscut 30 anys junts.

No ha estat massa difícil.

Ara només falta que la salut ens acompanyi.

Molt s’està parlant aquest últims dies d’educació.

Tothom hi diu la seua, i avui per acabar-ho d’adobar s’ha notificat oficialment que els nens i nenes de primària acabaran cicle amb qualificacions de notable, excel·lent etc, en paraules del Conseller: per afavorir l’esforç.

L’esforç? quin esforç?, el d’un nen o nena que rep a casa seua tot el recolzament que necessita per tirar endavant els seus estudis?

Quan es va implantar la LOGSE, teníem grans expectatives, ens van parlar de valors i normes, conceptes, procediments, ara, sense més s’ho han carregat i ningú ha dit ni piu, es més sembla que a tothom li va bé.

I ara tornarem a etiquetar els infants, per a acontentar pares i mares que necessitaran un pitet per explicar que el seu nen o nena ha aconseguit tres notables i quatre excel·lents. Sens dubte un bon pas enrere.

I tot per què?, perquè ningú en aquest país s’ha cregut mai la Reforma educativa, ningú l’ha aplicat com cal, començant pels de més amunt i acabant per l’últim responsable en educació.

La Reforma implicava un canvi de xip, que en molts llocs i en moltes persones  no s’ha arribat a donar mai. Per primer cop en el nostre país l’educació es feia extensiva i universal per a tothom fins als 16 anys. Això no és pot fer d’un dia per l’altre, això necessita molt esforç per part de tothom, pel contrari el resultat és l’enmagatzement de nois i noies sense cap més espectativa  que els facin fora de l’escola uns dies per tenir unes vacances de més.

És va córrer massa, i no es va preparar bé  la gent. Avui en dia el professor, sigui de primària o de secundària que pretén que els seus alumnes se l’escoltin sense participar per a res a la classe és un il.lús. Com ho pot pretendre si els seus alumnes estan acostumats a rebre la informació per vies diverses i saben que en general qui els hi està parlant és una persona que s’ha quedat obsoleta en més de un centenar de coses que ells dominen a la perfecció.?

Ens van dir que hi haurien els mitjans per a detectar problemes, i la gent suficient per a que els grups fossin reduïts, i es pogués treballar en comoditat. Pues només ens ha calgut sumar-li la emigració que en temps d’altres governs (i ara també), quedava tota per a l’escola pública, i els pares fugin amb els seus fills cap a la privada (privada?), costejada en diner públic, per a què desprès anéssim dient que no som racistes.

Aules amb 25, 26 alumnes o més i tres o quatre o cinc que no entenen res del que es parla, i si a meitad de curs n’arriba un altre, benvingut sigui ja ens en sortirem. Ajuda? Cap. D’uns anys ença les Aules d’Acollida, però són un invent recient.

I cada any com qui perd un llençol  en cada bugada, a començament de curs on havia dit blanc, ara dic negre. I rectifico reformo i torno a reformar i el que el curs passat era imprescindible, aquests és simplement vanal i  no home no, que això que dius que jo he dit, jo ho havia dit mai, segur que eres tu que ho va entendre malament. 

Sí, que necessitem millorar, però no els nostres alumnes, els nostres alumnes el que necessiten és que es faci una reflexió seriosa, qui impliqui la societat en general, de cap on volem anar, que al capdavant hi hagi uns politics responsables que entenguin d’educació, no que estiguin on estan per favors al germà o al partit, que escoltin als que diariament es mouen per  les aules que són, en definitiva, qui coneixen realment les necessitats.

  

  

Els meus sentiments respecte a nadal, són diversos. Per exemple el dia 27 de desembre penso: Quina sort, falten 363 dies per al proper nadal, quan som a l’estiu, ni hi penso,  quan comença a arribar la tardor m’agafa una peresa insuportable que no sé com posar-me-hi, i aquests dies previs al nadal, el que tinc és unes ganes boges de que ja hagi passat.

I és que, a qui no li pot agradar el nadal?, a qui no li agrada que li facin regals?, a qui no li agrada reunir-se amb la familía?, a qui no li agrada cantar nadales al voltant d’un pessebre?, a qui no li agrada veure com els llums il·luminen els carrers de les viles?.

La resposta és ben fàcil a tots aquells que  els  importa veure com uns que poden tant, malbaraten a consciència, mentre una altres que no poden tant, segueixen patint fam.

Aquest matí escoltant Catalunya ràdio he sentit aquesta poesia que recitava un senyor anomenant Josep Mª Barbal, m’ha fet molta gràcia i sobretot pel  to en que la recitava. La veu era de ben enfadat, si voeu escoltar-la, busqueu la programació d’avui a les dotze del migdia, jo no la puc enllaçar perque el meu bloc, encara no sé perquè (si algú ho sap que m’ho digui, gràcies), no permet ni videos ni audios.

La transcric a mà.

Prou, prou

Ja en tenim prou

Ja n’estem farts

de tanta poca vergonya

de sentir tants disbarats

a on t’han portat Catalunya

el poble molt bé ho sap

a la dolça espiral decadència

menada per una mediocre presidència

d’un govern totalment ineficaç.

L’oposició crida tota irritada

com si ella no tinguès cap culpabilitat

els vint-i-tres anys de govern

no donen cap responsabilitat.

El Parlament de Madrid,

sembla una tertúlia de taberna

fa poc el seu President

així ho va anomenar

diuen el que no pensen

i ho diuen sense pensar

que ells són representants

d’uns indefensos votants.

Aquestos politics tan sacrificats

no mos interessen

Volem politics que no necessitin traductors,

Volem politics que gaudexin treballant.

Necessitem gent ben preparada

que detectin els fantasmes

per anar-los escombrant.

Tota la culpa no la té Madrid

ja comença a ser hora

que mos deixessim de mirar el melic.

Agitadors camuflats de demòcrates

pressumptes feixistes salvadors de patries.

Ja en tenim prou de discursos

Ja en tenim prou d’amenaces

L’ética també serveix en política

l’educació és internacional,

feu-la servir encara

que sigui de tant en tant.

Que tinguin un bon dinar senyories

Amén

M’ ha agradat molt perquè crec que diu el que pensem tots, i com que reb tothom, ja està bé que algú  que tingui un micro ho cridi ben fort.

Necessitem un canvi generacional de politics. És URGENT !!!

Sentir recitar el poema per la ràdio, ha estat un plaer.

Quan et lleves al matí, mai saps com serà el dia i en arribar  la nit, quan et poses a analitzar per què el dia ha estat diferent pots  arribar a treure’n algunes conclusions semblants a aquestes.

Hi ha dies que seria millor viure en una illa desèrtica, però i si hi vivim?, si la realitat és que només nosaltres (yo) sóc al món i tots els altres només hi sóu en la meva imaginació?.

Com puc saber jo que tu hi est si no puc penetrar en el teu cervell i esbrinar què realment penses de les coses? i si m’enganyes?

Si en un moment tot es pot perdre i més enllà no sabem el que hi ha (res), perquè hem de lluitar tant?, per què ens ho posem tot tant difícil els uns als altres?

El dia del nostre comiat tot es fon, i que deixem aquí? el record que dura només uns quants  anys, desprès ens convertim en pura anècdota,

Si, mira, la meua reiaia va viure cap allà a l’any 2000 i la pobra va patir tant…