Antes partía que doblà
Realment ho estant posant molt difícil. El llistó és molt alt. Cada vegada és més complicat saber a qui votarem en les pròximes generals de març.
Uns diuen que serà qüestió de fer numeros i veure qui ens dóna més. A mi, de moment, per aquest costat no m’enganxen ja que en el cas d’haver de tenir un fill, ho tinc una mica magre, llogar un pis, no puc perquè ja el tinc en propietat i els descomptes de l’IRPF no m’afecten perquè em paso.
Si, en canvi, posem sobre la taula qui ho ha fet més malament, tots dos ens han enganyat: com a xinos, un ens enganya miserablement i l’altre dia rera dia se’ns en fot a la cara.
Qui ha fet més pel meu país? a tots dos els importa única i exclussivament el seu de país, i la seva unitat, encara que sigui a la força i a base de garrotades.
Sempre ens queda donar el nostre vot als de casa, però aquest vot, és un vot que d’una manera o altra també fa cap a ells, i jo estic cansada que es facin coses esperpèntiques amb nom meu: m’hi nego.
Com esperpèntic em sembla que després d’una votació del govern de Catalunya demanant la seva dimissió tingui la barra ella i el seu “jefe” de presentar-se davant dels socialistes malaguenys com l’heroïna de pel·licula, pronunciant la cèlebre frase que ja ha fet història.
A qui votaré? Crec que aquesta vegada el meu vot anirà a parar al Partit Antitaurino, o als representants dels funcionaris sense seient.










Estic d’acord amb el que exposes. He pensat moltes vegades -i encara no ho he fet- escriure una reflexió sobre el que és i el que hauria de ser l’Administració. Si començam per la local, la mateixa paraula “ajuntament” ens ho diu ben clar: és la unió de la comunitat de veïns del municipi, i ¿per què, aquesta unió? idò perquè els representants actuïn com a gestors dels interessos comuns, generals, i no es dediquin a tirar-se pedrades entre ells, ni a “perdre el temps amb política”, sinó a GESTIONAR INTERESSOS COMUNS I GENERALS. El mateix es pot traslladar a la resta d’administracions, autonòmica i estatal.
Quan tinc el cotxe espatllat el duc al mecànic, no a un polític; quan estic malalt acut al metge, no a un polític. Potser ens aniria millor si dels interessos generals de la comunitat se n’encarregàssin professionals de l’administració, enlloc de polítics.
… estic pensant en veu alta. Salut!
Comentari per Queralbs — 23 Novembre 2007 @ 12:13
Jo fa temps que dic que la gent que està al capdavant d’algun lloc, sigui empresa o estat o el que sigui, ha de ser un professional, un bon professional. Un polític quina classe de professional és? algú que intenta convèncer els altres i que pren decisions sobre coses que ni tan sols entén, només perquè ha volgut estar al capdavant de tot.
La gent que hauria d’ocupar aquests càrrecs haurien de ser els millors en el seu àmbit, es a dir, per al ministeri o conselleria d’educació hi hauria d’haver el millor especialista en educació, al ministeri d’economia, el millor economista de l’estat, i així amb tot. Potser així no es cometrien aquests caos…
Jo fa temps que no se a qui tinc que votar, perquè al cap i a la fi, un vot què és si la democràcia no es duu a terme correctament?
Salut!
Comentari per yourwinterwish — 25 Novembre 2007 @ 9:51
I els polítics encara tenen la cara de lamentar-se i queixar-se de l’alta abstenció.
Tothom hauria de votar en blanc i posar en el paper botiflers o ineptes.
Comentari per Albert — 26 Novembre 2007 @ 4:58